La temperatura estival agreuja el problema de la brutícia
La famosa cançó Dirty Old Town fa referència a la població anglesa de Salford, a tocar de Manchestter, d’on era originari Ewan MacColl, que és qui la va escriure, tot i que molts l’associen amb Dublin, d’una banda, perquè va ser popularitzada per The Pogues, una formació que, tot i ser londinenca, feia punk celta i tenia alguns membres amb una estreta connexió familiar amb Irlanda, i de l’altra, perquè els carrers d’algunes zones de la capital, sobretot a la north inner city, la banda nord del centre, encaixen perfectament amb el títol de la cançó: Dirty Old Town.
A més, durant les darreres setmanes, en què no ha plogut gens i alguns dies amb les temperatures ultrapassant els vint-i-cinc graus, el problema s’ha fet molt més evident a causa de l’olor que desprèn la brutícia que hom pot veure en molts carrers així com la pudor de pixum que fan els racons més amagats i que solen ser on dormen alguns sense sostre que, òbviament, orinen al carrer.
Per la seva banda, el Comú de Dublin ha assegurat que hi ha onze vehicles de neteja treballant al centre de la ciutat i que té la intenció d’afegir-ne tres, de més moderns i eficients, a banda d’haver augmentat el nombre de persones dedicades a netejar els carrers; en aquest sentit, ara n’hi ha unes cent fent aquesta feina, repartides en tres torns i cobrint les 24 hores del dia. L’ens municipal també analitzarà quines són les zones que requereixen més atenció a fi de destinar-hi més recursos.
Entre les raons per les quals sembla que ara hi ha més brutícia hi ha el fet que amb el bon temps la gent fa més activitats a l'exterior, com consumir begudes, i n’hi ha que no fan servir les papereres, deixant llaunes, gots, ampolles i envasos de tota mena abandonats per tot arreu, amb una tendència molt estesa de fer servir les reixes del Dublin georgià.
Un altre problema és el de les bosses d’escombraries i és que, a diferència de la resta de la ciutat, on la recollida es fa mitjançant un sistema basat en els cubells, al centre, per qüestions pràctiques, els veïns deixen la bossa a la vorera o penjada de la reixa, amb una transparència que permet veure tot el que hi ha a l'interior.
Tanmateix, el servei s’ha de contractar individualment a un operador de recollida -fet que es demostra amb un adhesiu enganxat a la bossa-, però n’hi ha uns quants, que són coneguts com a dumpers, que no paguen i deixen la bossa al carrer, d’amagat.
En aquest cas, com que aquestes bosses il·legals romanen a la intempèrie durant uns quants dies -fins que les acaba recollint l'escombriaire municipal-, molt sovint són víctimes d'uns altres actors del serial, més concretament la fauna que viu a la ciutat, sobretot gavines, que esquincen les bosses a la recerca de menjar i al cap d’unes hores, sigui pel vent, pels gats, perquè un vianant colpeja involuntàriament la bossa o un cotxe la xafa, el que hi ha a l’interior queda escampat pel carrer.
Podeu mirar el vídeo a Liffey TV