Saint Stephen's Green, el parc més popular de Dublin

Saint Stephen's Green, el parc més popular de Dublin Zona central de Saint Stephen's Green / Foto: Liffey

Entre els diversos parcs que hi ha a Dublin, el més popular entre els habitants de la ciutat és, sens dubte, Saint Stephen’s Green, probablement, perquè, a diferència de les altres places georgianes, al Green, que és com històricament s’ha anomenat el parc, hi ha una combinació perfecta entre urbanitat i natura, a banda que és al capdamunt de Grafton Street, l’eix comercial més concorregut de la capital.

Al parc hi ha llacs, que no són artificials, sinó que són el paisatge originari de la zona de Dublin, que prové del gaèlic Dubh Linn, és a dir, llacuna negra, fet que queda il·lustrat amb el color dels llacs, que no és perquè l’aigua sigui bruta sinó perquè el sol és d’aquest color. De fet, aquest era el paisatge que hi havia a la zona entre el Green i el Liffey abans de la seva urbanització: aiguamolls de tonalitat negrenca.

Tot i ser al bell mig de la ciutat, hi ha una fauna molt variada, com per exemple, esquirols, molt acostumats a la presència humana i que passegen, amb cautela, però sense por, entre els centenars de persones que hi van a caminar; també hi ha guineus, tot i que no es deixen veure gaire. Òbviament, la fauna aviar també és força nombrosa i a banda de coloms, gavines, ànecs i cignes, hi ha ocells una mica més exòtics.

En el cas dels ànecs, són tota una institució i segons expliquen les cròniques de l’època, durant els Fets de Pasqua del 1916, en què el Green va ser l’escenari d’una de les batalles, es va acordar una treva de curta durada perquè els cuidadors del parc els poguessin donar menjar.

La història de Saint Stephen’s Green com a parc va començar el 1663, però durant dos segles i mig va ser una cosa per a rics, més concretament dels residents de la zona, que anaven a lluir-s’hi, sobretot a la façana nord, a tocar dels carrers Grafton i Dawson, els de més caché de la ciutat.

Amb tot, l’any 1877, una llei aprovada pel Parlament i que havia estat presentada a iniciativa de Sir Arthur Guinness, membre de la saga cervesera i conegut com a Lord Ardilaun, va obrir el parc al públic. Tres anys més tard, Guinness va comprar el Green, el va arreglar -la seva configuració actual data de llavors- i el va cedir al Comú de la ciutat per a gaudi de tothom.

I a fe de Déu que els dublinesos el gaudeixen, sobretot els dies de primavera i estiu quan fa sol, en què la gespa del parc s’omple de gom a gom: n’hi ha que hi van amb amics a petar la xerrada o a fer un pícnic, d’altres que hi van sols a la recerca de relax tot escoltant música o llegint un llibre, famílies amb nens petits, gent que hi va a passejar i els qui van a observar la fauna i la flora.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt