A l'hora de moure's per Dublin, el més ràpid és la moto

A l'hora de moure's per Dublin, el més ràpid és la moto Una moto a Mountjoy Square, Dublin 1 / Foto: Liffey

Fa uns dies, l’associació d’automobilistes AA -sigles de The Automobile Association- va fer un experiment per mirar d’esbrinar quin era el mitjà de transport més ràpid a l’hora de desplaçar-se per Dublin, amb sis participants que van anar des del cèntric South William Street, on l’AA té la seva seu, fins al Park & Ride de l’església de Whitehall, al nord de la ciutat, havent de recórrer una distància de 5,4 quilòmetres. Els participants: un anava a peu, un corrent, un amb bicicleta elèctrica, un amb autobús, un amb moto i un amb cotxe. 

L’experiment va començar a tres quarts de sis del vespre d’un dimarts, és a dir, en plena hora punta, fet que, a priori, donava avantatge a les dues rodes. El primer a arribar a destinació va ser el motorista, que va tardar dinou minuts i mig, seguit, de molt a prop, pel de la bicicleta elèctrica, que va arribar trenta segons més tard; amb tot, el cost en combustible per al primer va ser d’uns setanta-nou cèntims i per al segon, només de dos [cèntims], per la qual cosa, la bicicleta elèctrica va demostrar ser molt més eficient. 

En tercera posició, amb un temps de vint-i-nou minuts, va arribar el corredor, probablement una mica cansat i és que, a banda de la distància, al recorregut entre el centre i Whitehall hi ha alguns trams que no tenen res a envejar a les rampes del Ventor o del Tormalet. En quarta posició va arribar el de l’autobús, que va mostrar la seva frustració per la lentitud del trànsit, sobretot a O’Connell Street, causada pels cotxes privats, taxis i el fet d’aturar-se a cada parada. Tanmateix, en tant que estudiant, el cost va ser de només un euro. 

Al cinquè lloc va arribar el del cotxe, que va tardar quaranta-cinc minuts, això sí, amb un cost força baix perquè el vehicle era elèctric: trenta-sis cèntims. Finalment, a la cua de la classificació hi va haver el que va anar a peu, que va tardar cinquanta-cinc minuts, a un cost zero i cremant dues-centes cinquanta calories. Curiosament, el caminant era Paddy Comyn, cap de Comunicació a l’AA, que va arribar a la paradoxal conclusió, tractant-se d’un empleat d’una associació d’automobilistes, que el cotxe era la pitjor opció. 

Font: Newstalk 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt