Durant els darrers anys, el barri dublinès d’Stoneybatter -Bóthar na gCloch, en gaèlic, i La Carretera de les Pedres, en català- ha estat envaït per hordes de modernets que l’han transformat de dalt a baix, passant de ser un barri obrer sense res d’especial -a banda de carrers amb cases de maó color ocre i d’haver estat l’escenari del videoclip Stop de les Spice Girls- a ser el barri hipster per excel·lència de la ciutat.

En aquest sentit, l’obertura d’establiments fashion, com cafès, botigues, fleques o perruqueries, han fet que Stoneybatter sigui un nom que sempre apareix a qualsevol llista de llocs interessants, com és el cas de la revista Time Out, que cada any fa una classificació amb els cinquanta barris més guais o cools del món.

En aquest sentit, l’any 2019, Time Out va determinar que Stoneybatter era el barri més cool de Dublin, explicant que, la zona, sobretot a Manor Street, havia vist obrir molts negocis per a modernets, a banda de ser dels pocs llocs relativament a prop del centre en què el cost del lloguer o de compra d’un habitatge s’havia mantingut a un preu raonable.

Al magazín també hi van aparèixer alguns llocs considerats top, com el restaurant italià -o calabrès- Grano en cas de voler fer un mos, The Belfry per a fer un beure i The Hendrick, ja a tocar d’Smithfield, per a allotjar-se. Tanmateix, algunes institucions d’Stoneybatter, com el pub Mulligan, resisteixen molt bé els embats de tanta modernitat. Al costat fosc hi ha Prussia Street, a la part alta del barri, on hi ha edificis que esperen amb candeletes que arribi l’expansió hipster.

D’altra banda, un estudi fet pel portal immobiliari daft.ie amb dades del Cens 2016 va determinar que Stoneybatter era el lloc de la República on hi havia més unitats formades per dues persones del mateix sexe compartint habitatge, per la qual cosa hi ha una probabilitat alta que el barri també sigui la zona més gai, tot i que l’estudi no distingia entre parelles, amics o germans.

I si amb tot això no n’hi hagués prou, Stoneybatter també té una cabina telefònica de les d’abans, però com que els modernets només truquen des del seu mòbil de darrera generació, a l’interior no hi ha cap telèfon sinó un desfibril·lador.

Podeu mirar el vídeo a Liffey TV