A final de l’any passat, el Trinity College de Dublin va endegar el Legacies Review Working Group, un grup de treball en què hi ha estudiants, sindicats i acadèmics, i que té l’objectiu d’analitzar l’ampli llegat fruit de quatre-cents trenta anys d’història -la institució fou fundada l’any 1592-, incloent-hi èpoques passades d’infaust record en què no va ser immune a les pràctiques no gaire ètiques de l’imperi britànic arreu del món, amb uns exploradors, mig antropòlegs mig científics, que trobaven la gent d’altres llocs molt exòtica i que els duien cap al Regne Unit i en grau més baix cap a Irlanda.

La primera recomanació del grup va ser la repatriació de tretze cadàvers sostrets sense permís l’any 1890 de l’illa d’Inishbofin, situada davant de la costa de la Connemara, al comtat de Galway, per dos acadèmics amb connexions amb el Trinity: Andrew F Dixon, que després hi faria classes d’anatomia, i Alfred C Haddon; d’ençà de llavors, els illencs n’havien reclamat la repatriació, però els tretze cossos han romàs al Museu d’Anatomia Antiga durant més de cent trenta anys, malgrat que el claustre va votar de repatriar-los, és a dir, que tornaran a Inishbofin en un futur pròxim.

El segon tema espinós analitzat pel grup de treball ha estat la Berkeley Library, la biblioteca inaugurada l’any 1967 i que d’ençà del 1978 està dedicada a George Berkeley, antic estudiant del Trinity i diaca de l’Església anglicana a Derry. Segons la recerca duta a terme durant els darrers mesos, entre el 1730 i el 1731, quan vivia a Rhode Island, Berkeley no només va comprar quatre esclaus -Philip, Anthony, Edward i Agnes- perquè treballessin a la seva plantació sinó que va donar suport als ideòlegs de l’esclavatge.

Amb tot, aquest cas semblava que generaria més debat que no pas el dels Tretze d’Inishbofin i és que el nom Berkeley té un alt valor sentimental per a diverses generacions de graduats del Trinity, després que hi passessin sessions maratonianes d’estudi durant els seus anys universitaris i és que aquesta és una de les biblioteques més importants del campus.

De tota manera, un esclavista és un esclavista i el claustre ha decidit que continuar fent servir el nom de Berkeley per a la seva biblioteca no encaixa amb els valors de dignitat humana, llibertat, inclusió i igualtat que defensa la universitat. Tanmateix, el fet de foragitar el nom Berkeley de la biblioteca no vol dir que es denegui la importància del personatge com a escriptor i filòsof.

En aquest sentit, Linda Doyle, la degana -la primera dona que ocupa aquest càrrec d’ençà de la fundació d’aquesta institució l’any 1592-, ha afirmat que el paisatge d'una universitat, especialment d'una de tan antiga com Trinity, no és estàtic; que cada generació d'estudiants i de personal mereix l'oportunitat d'influir en les decisions i que, en aquest cas, han estat els estudiants els que ens van demanar d’abordar el tema.

Així doncs, Doyle dóna la benvinguda al seu compromís i agraeix al grup de treball la seva assistència per a proporcionar informació molt rellevant a fi de donar suport a aquesta decisió. D'altra banda, l'enorme contribució de George Berkeley al pensament filosòfic no es posa en dubte, però hi ha evidència que era alhora un propietari de persones esclavitzades i un teòric de l'esclavitud i la discriminació racial, fets que estan en clar conflicte amb els valors fonamentals del Trinity.