Tot i que ja fa cent anys que Irlanda es va independitzar del jou colonial, a la República encara hi ha moltes coses que recorden l’època en què formava part de l’Imperi Britànic, entre les quals destaca el nom d’alguns dels carrers més coneguts del centre de Dublin dedicats a aristòcrates, terratinents o presumptes esclavistes que, si hom analitza des d’una perspectiva revisionista actual, probablement avui no tindrien cap carrer en el seu honor.

I això que, ara fa cent anys, les noves autoritats irlandeses ja van fer una neteja a fons, tot i que n’hi va haver que van resistir i avui són dels més coneguts, sobretot perquè han esdevingut els principals eixos comercials de la ciutat: és el cas de Grafton Street, a la banda sud del centre, i Henry Street, al nord. O també Gardiner Street, construït ara fa tres-cents anys i que agafa el nom del seu promotor immobiliari, Luke Gardiner, primer vescomte de Mountjoy, que alhora és el nom de la plaça d’estil georgià per on passa aquest carrer.

De fet, el rebuig per part del ple municipal de Dublin d’acceptar el nom de Gardiner Court per a un nou complex residencial de la zona ha tornat a encendre el debat sobre si s’hauria de mantenir al nomenclàtor gent de passat fosc. La decisió dels consellers, que poden ser consultats sobre el nom d’un complex residencial tot i que no prenen la decisió final, va arribar després que la National Gallery de Londres hagi endegat una investigació sobre una presumpta implicació de Charles Gardiner -pare de Luke Gardiner- en el comerç d’esclaus.

Una altra cosa que destaca del nomenclàtor britànic és que el gros dels noms són masculins, atès que a la banda nord del centre només n’hi ha quatre o cinc dedicats a dones, amb l’agreujant que un és Queen Street -carrer de la Reina-, a la zona d’Smithfield, un barri obrer i menestral totalment antagònic a tot allò que representa una monarquia.

I l’altre és Henrietta Street, un carrer urbanitzat als anys vint del segle XVIII amb una història que involucra els Gardiner i els Grafton: el promotor va ser Luke Gardiner i sobre el nom femení hi ha dues teories, una que diu que fa referència a la muller de Charles FitzRoy, segon duc de Grafton, i l’altra que el relaciona amb la tercera dona de Charles Paulet, segon duc de Bolton que, per la seva banda, dóna nom al carrer Bolton, que és on va a parar Henrietta, és a dir, que si aquesta segona teoria fos la bona, tot quedaria en família.

Tornant al ple municipal, ja fa temps que es debat sobre si s’hauria de fer una auditoria al nomenclàtor a fi d’eliminar noms que representin aristòcratres, terratinents o esclavistes britànics, essent el conseller independent Niall Ring qui va obrir la llauna. I ara ha estat Janet Horner, dels Verds, qui en una entrevista al programa de ràdio Newstalk Breakfast ha donat suport al pla de Ring; Horner també ha alertat sobre moltes promocions immobiliàries noves amb noms insípids i sense cap història, com Riverside o Cityview, suggerint que, a l’hora de posar noms als llocs nous, no es deixi escapar l’oportunitat de reivindicar la gent que ha lluitat per Irlanda així com el patrimoni històric.

Font addicional: Newstalk