Quan hom sent el topònim Dublin, una de les primeres coses que li vénen al cap és un pub i és que a la capital irlandesa n’hi ha centenars, sobretot al centre, fins al punt que, Leopold Bloom, el personatge principal de la novel·la de James Joyce Ulisses que es passa el dia 16 de juny del 1904 passejant per la ciutat, veient l’enorme quantitat de watering holes, es demanava si era possible de creuar Dublin de punta a punta sense passar per davant d’un pub.

La resposta afirmativa a la qüestió de Bloom no va arribar fins gairebé un segle després, més concretament l’any 2011, quan l'enginyer informàtic Rory McCann va crear un algoritme que, aplicat a un mapa digital i amb algunes correccions manuals, va generar una ruta que permetia de creuar el centre de la ciutat, és a dir, allò que es coneix com a inner city, la zona situada entre el Royal Canal al nord i el Grand Canal al sud, sense trobar cap pub.

Sembla que McCann va triar un bon moment per a cercar una ruta sense pubs perquè en aquella època, després de més de dos anys de greu crisi econòmica, hi havia hagut uns quants establiments que havien tancat. Tanmateix, no tothom va acceptar la solució de l’enginyer informàtic perquè no s’havia tingut en compte els hotels i els restaurants que servien begudes alcohòliques. Una curiositat del recorregut abstemi generat per l’algoritme és que passava per una de les cantonades de l’extensa fàbrica Guinness, que no comptava com a pub, tot i servir quantitats ingents de cervesa als camions de distribució.

Després va arribar la recuperació econòmica, però, de sobte, el març del 2020, la Covid-19 va causar un dels cops més durs que es recorden al sector i és que amb els diversos confinaments i les restriccions molts pubs van veure’s obligats a abaixar la persiana de manera definitiva. I un cop superada la pandèmia, els que havien resistit i creien que s’havia acabat el malson del virus, van rebre un nou cop, el de l’augment dels costos, sobretot l’energètic i en menor mesura el de les matèries primeres, que en alguns casos ha fet que els números no surtin i això ha obligat alguns pubs a tancar.

De tota manera, malgrat les crisis econòmiques, les pandèmies i potser d’aquí a unes setmanes alguna plaga de proporcions bíbliques, sembla que, si més no a l’inner city dublinesa, hi ha pubs a cabassos, com així ho va poder comprovar aquest dimecres John Geraghty, el responsable del web publin.ie i del compte de Twitter @publinie, un nom que, clarament, combina les dues coses sobre les quals parla: pubs + Dublin = Publin.

En aquest sentit, Geraghty va passar tot el dia anant amunt i avall, començant per The Barbers, a la zona de Grangegorman (Dublin 7), i anar fent, això sí, no de pub crawl, és a dir, fent una pinta a cada parada, sinó només passant per davant... I després de vuit hores i mitja i trenta-quatre quilòmetres, el comptador final va enfilar-se fins als... 238 pubs!

I did it! 8 hours 30 minutes, 34 kilometres and 238 pubs touched. Holy moly.

I'm going to a pub now for a sit and a pint. Great and gruelling day.

Thanks so much for following along and taking an interest. pic.twitter.com/CCSDFksgWA

— Publin.ie (@publinie) January 24, 2023