L’Spire fa vint anys i encara no convenç els dublinesos

L’Spire fa vint anys i encara no convenç els dublinesos L'Spire, a O'Connell Street (Dublin 1) / Foto: Liffey

Ja han passat vint anys d’ençà que al bell mig d’O’Connell Street (Dublin 1) hi van plantar una punxa o agulla, que és així -Spire o Spike, en anglès- com els dublinesos anomenen l’estructura que oficialment es diu el Monument de Llum, tot i que la bombeta que hi ha al capdamunt dels seus 121 metres no il·lumina gaire; després, per als amants dels malnoms i dels estereotips hi ha the Stiletto in the Ghetto, que fa referència a un taló de sabata elegant enmig d’una zona que, fa vint anys, ja era força degradada per la petita delinqüència, una situació que no ha canviat gens, de fet, s’ha agreujat.

L’Spire va omplir el buit que l’any 1966 havia deixat el pilar dedicat a l’almirall Horatio Nelson, que va ser dinamitat per l’IRA en la seva particular commemoració del cinquantenari dels Fets de Pasqua. Segons expliquen les cròniques de l’època, l’acció va revelar la professionalitat dels membres de l’IRA i com eren de destralers els artificiers de l’exèrcit irlandès. En aquest sentit, l’explosió provocada pels primers només va fer caure l’almirall i mig pilar; per contra, els segons, en la seva temptativa d’acabar d’enderrocar el que restava dempeus van causar uns danys col·laterals força importants: trencar els vidres de totes les finestres del carrer O’Connell.

Després d’aquell episodi hi va haver diverses propostes a fi d’omplir el buit, com una estàtua dedicada a Padraig Pearse -un dels líders dels Fets de Pasqua- per a celebrar el centenari del seu naixement, un arc de triomf semblant al de París, però a escala més petita, o un monument dedicat a Joyce -que ara té una estàtua a tocar de l’Spire-, però al final no en va prosperar cap, tot i que del 1988 fins al 2001 hi havia hagut el monument dedicat a Anna Livia, personatge de l’obra joyciana Finnegans Wake.

No va ser fins a l’any 1998, quan es va convocar un concurs en què es van rebre dues-centes cinc propostes, que la cosa no es va començar a moure, essent la idea guanyadora la de Ian Ritchie, amb despatx d’arquitectura a Londres i que ja havia treballat en les piràmides del Louvre parisenc. Segons Ritchie, l’Spire s’inspirava en la sempre canviant llum i composició del cel irlandès, que permet de tenir les quatre estacions de l’any en un sol dia.

Com d’habitud, la paperassa dels permisos urbanístics va endarrerir les obres de construcció del monument, que inicialment s’havien previst d’acabar el 2000, però que no van començar fins al 2002. El procés va consistir a posar una sobre de l’altra vuit peces d’acer, la més llarga de vint metres; amb relació a l’amplada, va dels tres metres de diàmetre a la base als quinze centímetres al capdamunt. El cost va ser de 4,3 milions d’euros i cada any se’n destinen uns 90.000 en treballs de manteniment.

I vint anys després, l’opinió que en tenen els dublinesos no és gaire convincent i és que el gros dels ciutadans no li troba cap utilitat, que de fet no en té cap, llevat de ser un punt de trobada quedem a l’Spire!, a diferència del pilar de Nelson, on hom podia pujar fins dalt i observar el sempre atrafegat O’Connell Street.

Font addicional: Irish Independent

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt