Mentre l’edifici eduardià de maó vermell conegut com els Iveagh Markets cau a trossos a conseqüència de molts anys d’abandonament, les tres parts involucrades en el serial inacabable en què ha esdevingut el futur d’aquest antic mercat situat entre Francis Street i Lamb Alley, al popular i comercial barri de les Liberties (Dublin 8), continuen amb el seu estira-i-arronsa particular, cada un interpretant a la seva manera la documentació existent; bàsicament, que tothom escombra cap a casa.

La història dels mercats es remunta a principi del segle XX, quan la família cervesera Guinness els va construir a fi d’allotjar els comerciants desplaçats arran de la construcció dels complexos residencials a Patrick Street (Dublin 8), a tocar de la catedral de Christchurch. Les obres van començar l’any 1902 i van acabar quatre anys més tard, tenint un cost de 60.000 lliures, 15.000 més del que s’havia pressupostat inicialment.

Els Iveagh Markets van obrir l’any 1907, amb un contracte de lloguer per noranta-nou anys entre la família Guinness i el Comú, llavors anomenat Dublin Corporation. Això de signar contractes llargs és un fet molt habitual amb els Guinness, essent l’exemple més extrem l’arrendament del terreny a la St James’s Gate on hi ha la seva famosa fàbrica de cervesa negra, amb un contracte signat per a un període de nou mil anys.

Tornant als Iveagh Markets, que n’hi havia dos, d’aquí la raó que el nom sigui en plural, un de sec -on es venia roba- i un altre d’aliments frescos, a final del segle passat van entrar en declivi i van acabar abaixant la persiana a mitjan anys noranta. Llavors, el Comú va cercar algú que els restaurés i els convertís en un mercat a l’estil del Covent Garden londinenc o de les Halles parisenques, triant finalment el promotor immobiliari i de l’hostaleria Martin Keane, que va pagar dos milions d’euros pels drets sobre l’edifici.

Amt tot, Keane no va trobar el finançament requerit per al seu projecte -que incloïa un mercat, cafès, restaurants, botigues, dos hotels i un alberg- i els dos permisos que li havia aprovat el Comú van caducar, el primer el 2007 i el segon deu anys més tard. Després, el departament d'urbanisme municipal li va denegar una tercera sol·licitud i va anunciar que com Keane no era el propietari de l’edifici, seria l’ens municipal qui se’n fes càrrec.

Fins a l’any 2020, el teva-meva havia estat entre el Comú i Keane, però aleshores va aparèixer el tercer en discòrdia: Arthur Rory Guinness, Lord Iveagh, membre de la família Guinness i quart Duc d’Iveagh, que va informar el Comú que prendria possessió de l’edifici, del qual se’n considerava propietari, en aplicació d’una de les clàusules incloses al contracte signat l’any 1906, que estipulava que el complex tornaria als Guinness si no feia la funció de mercat; uns dies més tard va penjar uns fulls anunciant la seva acció.

Per la seva banda, el Comú va respondre que el seu departament jurídic estudiaria el cas i ara, dos anys després, ha mogut fitxa -per ara el darrer moviment del serial- anunciant que ha establert un dispositiu de vigilància durant les 24 hores del dia. La resposta de Lord Iveagh ha estat mitjançant un comunicat en què dóna suport a l’acció del Comú assegurant que ajuda a preservar l’edifici, ja molt deteriorat, que segons alguns estudis, necessitaria una inversió de tretze milions d’euros en reparacions urgents.

Font addicional: The Irish Times

Rètol del Duc d'Iveagh i família a l'exetrior del mercat / Foto: Liffey