Dotze anys de T2, amb més de cent milions de passatgers

Dotze anys de T2, amb més de cent milions de passatgers Vestíbul d'arribades de la Terminal 2 / Foto: Liffey

El proppassat dissabte 19 de novembre la Terminal 2 de l’aeroport de Dublin va celebrar el seu dotzè aniversari en plena forma i és que al llarg d’aquest duodecenni per allà hi han passat més de cent milions d’usuaris; de tota manera, no tot han estat flors i violes puix que va engegar en plena crisi econòmica, amb la consegüent reducció d’activitat, fet pel qual molts van posar en dubte la necessitat d’haver-la construït, amb l’agreujant que el seu disseny futurista no va escatimar recursos, tot molt a l’estil del Celtic Tiger; i ara fa dos anys i mig, amb la pandèmia, la terminal va presentar un aspecte fantasmagòric durant molts mesos.

La obres de construcció van començar el primer d’octubre del 2007 i la primera estructura metàl·lica es va col·locar el 31 de març de l’any següent, essent el projecte de més envergadura en aquell moment a tota la República, amb 2.600 persones treballant-hi. Els primers passatgers a fer servir la flamant nova terminal van ser els d’un vol d’Aer Lingus procedent de Manchester, que va arribar el 19 de novembre del 2010 a les onze del matí; després, a partir del 23, els vols que havien d’operar a la T2 van anar traslladant-s’hi esglaonadament. D’ençà de llavors, el nombre de passatgers ha augmentat un 50%.

A la T2 s’hi concentra la flor i nata de l’aviació, sobretot perquè és la terminal que allotja els vols transoceànics i cap a l’Orient Mitja, que operen amb els avions més grossos. En aquest sentit, a banda d’Aer Lingus, Emirates i Norwegian, hi ha bona part de les companyies nord-americanes, com Delta, American i United, que aprofiten l’avantatge que l’aeroport de Dublin, juntament amb el de Shannon, és l’únic d’Europa amb el servei de US Preclearance, és a dir, que hom fa tota la paperassa burocràtica abans de pujar a l’avió i arriba als Estats Units com si fos un vol interior, fet que converteix l’aeroport dublinès en el cinquè d’Europa amb més trànsit amb l’Amèrica del Nord.

I actualment, el volum de passatgers ja supera el d’abans de la Covid, però l’adaptació a la postpandèmia no ha estat gens fàcil, atès que s’ha passat de tenir un aeroport sense gairebé cap activitat durant els confinaments, a rebre desenes de milers de passatgers cada dia arran de l’èxode massiu d’irlandesos que feia més de dos anys que no viatjaven a ultramar. Això va agafar desprevinguda la Dublin Airport Authority (daa), l’ens encarregat de gestionar l’aeroport, que durant la pandèmia va presentar un pla de baixes incentivades a la qual es van acollir més de mil treballadors.

I a la primavera, amb el retorn a la normalitat, la manca de personal va provocar llargues cues als controls de seguretat, amb desenes de passatgers perdent el vol i sobretot, queixant-se a les xarxes socials, fins al punt que Dublin Airport era trending topic a Twitter dia sí i dia també. Després, a poc a poc, la daa va començar a contractar personal nou, tot i que molt lentament arran de l’enrevessat procés de selecció que, per la idiosincràsia de la feina, requereix el vistiplau de la Garda, i ara les cues ja han desaparegut.

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt