Austràlia emet bells cants de sirena a prop dels hospitals

Fent una volta per qualsevol centre sanitari irlandès hom pot veure clarament que una part important del personal mèdic que hi treballa és forà, sobretot de països del sud-est asiàtic en el cas de les infermeres, un fet que s’explica per les dures condicions de la feina -agreujades durant la pandèmia-, amb jornades laborals maratonianes que esgoten no només físicament sinó també psicològica, per la qual cosa, tots aquells irlandesos que poden, emigren cap a països on les condicions, tant en horari com en retribució, són molt millors.
Així doncs, és força habitual que el personal mèdic format a Irlanda, o bé se’n vagi a l’estranger un cop acabats els estudis o bé ho faci després d’haver obtingut una mica d’experiència pràctica, essent una de les destinacions preferides el Regne Unit, que queda al costat, tot i que els Estats Units i el Canadà també tenen un fort poder d’atracció.
De tota manera, n’hi ha alguns que se’n van, literalment, als Antípodes, responent així als bells cants de sirena que de tant fa el Servei de Salut d’algun estat australià, on es valora molt la formació i l’experiència de les infermeres irlandeses, que molt probablement, en el cas de treballar a Austràlia, tractaran alguns dels integrants de la nombrosa diàspora Irish que hi ha al país dels cangurs, fent augmentar així la confiança i la proximitat amb el pacient.
En aquest sentit, la darrera campanya dels australians per tal de pispar personal a Irlanda l’ha duta a terme, molt descaradament, el Servei de Salut de l’Estat de Victòria, situat a la costa sud de l’illa i amb capital a Melbourne, que ha empaperat diversos panells publicitaris de Dublin convidant el personal mèdic irlandès a anar a l’altra banda del món.
Òbviament, els anuncis no són als llocs més concorreguts de la capital, com qui anuncia un producte de consum de masses com una beguda o un cotxe, sinó que els australians han estat molt murris a l’hora de triar les ubicacions: al voltant dels hospitals, una estratègia basada en la psicologia i que té l’objectiu d’enxampar els irlandesos amb la guàrdia abaixada després d'una jornada de feina esgotadora.
Amb tots aquests ingredients, es preveu que el Servei de Salut irlandès continuï maldant per a atraure personal i mirar de cobrir milers de vacants que hi ha a la xarxa d’hospitals. Per ara, s’ha limitat a tocar la fibra sentimental d’aquells que han emigrat i que tornen a casa per Nadal, muntant punts informatius al vestíbul d’arribades de l’aeroport de Dublin, que és on es produeixen les escenes més emotives de les famílies que tenen algú treballant a ultramar i que feia molt de temps que no veien; tanmateix, el resultat sol ser força magre i un cop passades les festes de Nadal, gairebé tots els candidats potencials se’n tornen a anar.