Després d’unes quantes crides a la desesperada perquè els evacuessin, l’any 1953 el govern irlandès va traslladar els habitants gaeilgeoirí de la Great Blasket -la més grossa de l’arxipèlag- cap a terra ferma, fet pel qual, d’ençà de llavors, aquesta illa remota situada a dos quilòmetres de la costa de Kerry roman deshabitada fora de la temporada estival. Aquest fat estava escrit de feia molt de temps ateses les dures condicions de vida, explicades perfectament a les històries de Peig Sayers, considerada una de les millors contistes irlandeses del segle XX que, d’altra banda, ha marcat -a vegades positivament, però en molts casos de manera traumàtica- generacions d’escolars irlandesos, puix que durant dècades va formar part del temari de l’assignatura de gaèlic.

I si fa setanta anys hi havia crides desesperades per part de la senyora Sayers i companyia per a ser evacuats, ara n’hi ha una altra, igual de desesperada o potser fins i tot més, perquè instal·lin un lavabo públic a l’illa i és que algunes de les aproximadament cinc-centes persones que cada dia d’estiu visiten la Great Blasket -An Blascaod Mór, en gaèlic- es veuen obligades a fer les seves necessitats en algun lloc o altre.

De fet, sembla que el lloc més habitual triat pels que no poden aguantar la pressió fisiològica del seu cos és l’antiga casa de Sayers, potser perquè les parets que encara resten dempeus ofereixen una mica d’intimitat, per la qual cosa, alguns fan, de manera literal, allò que molts escolars havien fet en sentit figurat: [parlant molt clar] cagar-se en la Peig Sayers.

La necessitat d’un lavabo ja fa temps que és evident, sobretot tenint en compte que l’illa forma part de la ruta turística coneguda com a Wild Atlantic Way, i l’article de l’Irish Examiner que la setmana passada explicava què feien molts visitants a la casa de Sayers ha estat el detonant perquè l’Oficina de Treballs Públics (OPW) hagi posat fil a l’agulla.

En aquest sentit, el ministre júnior Patrick O’Donovan, amb responsabilitat sobre l’OPW, ha assegurat que, en principi, l’estiu vinent ja hi hauria d’haver uns lavabos públics a l’illa, a banda d’un punt d’arribada més segur per a les embarcacions que hi traslladen els visitants des del port de Dunquin així com rètols demanant als turistes més amants del postureig instagramer de respectar la fauna de la zona, sobretot foques, que pateixen de valent amb la disruptiva i irrespectuosa actitud dels visitants que volen fer-se selfies amb elles, en algun cas extrem, fins i tot separant les cries de la seva mare.

D’altra banda, la Great Blasket és notícia cada primavera arran de les desenes de milers de sol·licituds enviades des d’arreu del món per a dues vacants per a gestionar el dia a dia al petit cafè i alberg que durant els mesos d’estiu funciona a l’illa, que té lavabo, però només per a la clientela perquè no hi ha aigua corrent, i que obté l’electricitat mitjançant uns petits panells solars, fet que limita les comoditats de la vida moderna.

Minister @podonovan paid a visit to Ionad an Bhlascaoid - The Blasket Centre and islands on Monday. Hear what he had to say about his visit and the future for the islands.
#VisitKerry #WildAtlanticWay @DiscoverIreland @Kerrys_Eye @DeptCulturelRL
@DeptHousingIRL @countykerry pic.twitter.com/yx6OOUQ7mG

— Office of Public Works (@opwireland) September 23, 2022