Una de les condicions imposades per la infame troica formada per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial a l’hora de salvar Irlanda de la fallida econòmica ara fa més d’una dècada va ser la implementació del rebut de l’aigua, un bé de primera necessitat que fins llavors els particulars no pagaven directament, sinó que ho feien via impostos generals; per contra, les entitats jurídiques -com empreses, comerços o restaurants- pagaven el rebut a l’administració local, amb un import basat en el seu consum.

Així doncs, a fi de gestionar tot el cicle de distribució i cobrament de l’aigua el govern va crear Irish Water, una companyia que inicialment era subsidiària de Bord Gáis Éireann i que després va formar part d’Ervia, un conglomerat que també inclou empreses semipúbliques com Aurora Telecom i Gas Networks Ireland, que s’encarrega de mantenir la xarxa de distribució de gas i que va néixer fruit de la divisió de Bord Gáis Éireann en dues companyies; l’altra és Bord Gáis Energy, que comercialitza gas competint amb les empreses privades del sector.

De tota manera, ja de bon començament la flamant nova companyia de l’aigua va veure’s envoltada de tota mena de polèmiques, la primera de les quals fou l’import en concepte de despeses en consultors externs, que al cap de no gaire temps ja s’enfilava a desenes de milions d’euros. Després van arribar les demandes dels treballadors, que volien cobrar bonificacions quan la resta del país patia tota mena de retallades, atur i emigració, i diverses trifulgues que van fer que la reputació de la companyia fes aigües.

La cosa va anar in crescendo amb manifestacions multitudinàries en contra del rebut de l’aigua essent cada vegada més freqüents i amb propietaris que no deixaven instal·lar un comptador a casa seva -a Irlanda a les cases no hi havia comptadors-, fins i tot amb alguna agressió als operaris subcontractats per la companyia. El punt d’inflexió va arribar a les eleccions del febrer del 2016 quan els dos partits de govern van ser durament castigats a les urnes: el Fine Gael va passar de 66 escons a 50 i el Labour de 33 a 7, obligant els primers, que van continuar al govern aliats amb diversos independents, a eliminar el rebut de l’aigua i a tornar els diners cobrats fins llavors.

Durant els anys següents la companyia ha passat força desapercebuda, a banda d’algun episodi aïllat, i ahir va anunciar que a final d’any esdevindrà una entitat independent d’Ervia. A més, seguint la recomanació de la Llei de Llengües, canviarà el seu nom a la versió gaèlica, passant de dir-se Irish Water, un nom amb molt mala reputació, a Uisce Éireann, una pauta molt habitual en les empreses públiques irlandeses més conegudes, com per exemple Met Éireann, Bus Éireann, Raidió Teilifís Eireann (RTÉ, la radiotelevisió pública) o Iarnród Éireann, tot i que en aquest cas, com Iarnród és més difícil d’escriure i de pronunciar que no pas Bus o Met, és més habitual d’anomenar-la en la seva versió anglesa: Irish Rail.