Fins no fa gaires anys, cada departament o agència estatal tenia la seva base de dades guardada en un sistema totalment independent de la resta i això creava algunes febleses que eren aprofitades pels més murris; un dels casos més sonats era el de Benestar Social, que era víctima d’un alt volum de frau com va quedar il·lustrat en més d’una ocasió quan van fer un encreuament d’informació amb bases de dades d’altres departaments.

En aquest sentit, després de combinar dades de Justícia i de Benestar Social van descobrir que hi havia centenars de presos que cobraven el subsidi per manca d’ingressos, una ajuda que es paga a persones que no tenen ingressos i que cerquen feina, cosa impossible per a un pres i és per això que no hi tenen dret, amb la història agafant un caire encara més kafkià quan es va saber que fins i tot hi havia fugits de la justícia que cada setmana anaven -ells o algun soci- a cobrar el subsidi a l’oficina d’An Post.

Un altre encreuament que va provocar espurnes va ser la combinació entre dades de Benestar Social amb relació a algunes ajudes i d’Hisenda pels impostos pagats pels interessos generats per dipòsits bancaris; doncs bé, van aparèixer casos en què alguns beneficiaris de Benestar Social havien pagat un import alt d’impostos, és a dir, que tenien molts diners al banc.

I ara, a partir d’una qüestió parlamentària formulada per Catherine Murphy, colíder dels Social Democrats, a Paschal Donohoe, ministre d’Economia, s’ha sabut que durant l’any 2021 Hisenda va demanar a Benestar Social d’investigar 1.616 beneficiaris de l’ara ja desaparegut subsidi pandèmic -que era conegut com a PUP per les seves sigles en anglès, Pandemic Unemployment Payment-, cobrat durant la pandèmia per tots aquells que s’havien quedat sense feina arran dels confinaments. D’altra banda, les demandes d’investigació per part d’Hisenda havien estat 1.403 l’any 2019 i de 1.202 el 2020.

La raó de la qüestió plantejada per la diputada Murphy és que entre alguns experts en Protecció de Dades hi ha dubtes que això s’adapti a la legislació europea, tenint la jurisprudència de la Cort de Justícia de la Unió Europea quan va fallar contra Romania en un cas semblant, però Donohoe va respondre que el govern entenia que la Llei Fiscal del 1997 permet l’intercanvi de dades entre agències estatals en cas que se sospiti que s’ha comès un delicte, a banda d’assegurar que això suposa un funcionament més eficient i efectiu de les agències involucrades.

Font: Irish Examiner