Durant la Segona Guerra Mundial, Irlanda es va declarar neutral, però la seva proximitat a la zona de conflicte va fer que molt sovint els avions d’un bàndol i altre sobrevolessin l’espai aeri del llavors anomenat Estat Lliure d’Irlanda -entitat territorial convertida en l’actual república l’any 1949-, a vegades per error, atès que en aquella època no hi havia la tecnologia d’ara i alguns pilots tenien un coneixement de geografia força limitat, però d’altres intencionadament, amb algun bombardeig sobre Dublin inclòs, com el de North Strand.

Així doncs, el govern irlandès de l’època, liderat per Éamon de Valera, va començar a plantar signes amb la paraula Eire -sense accent a la primera e- i un número seqüencial: Eire per a informar que allò era la neutral Irlanda i la xifra era un número identificatiu únic que seguia un ordre ascendent, de l’1 al 83, començant per la frontera amb el Nord a Dundalk (Comtat de Louth), fent tota la volta per la costa de l’Estat Lliure i acabant a Inishowen Head (Comtat de Donegal). De tota manera, sembla que hi hagué més de 83 Eires i és que se’n va crear algun entremig de dos senyals ja existents.

Un cop acabat el conflicte bèl·lic, bona part dels Eire van desaparèixer, alguns desmuntats per tal d’aprofitar la pedra i d’altres coberts de vegetació; de tota manera, l’estiu del 2018, un incendi que va afectar el Bray Head (Comtat de Wicklow) va cremar els matolls que cobrien un d’aquests senyals, més concretament el que tenia el número 8, i un equip de voluntaris el va restaurar retornant-li la glòria d’antany i essent visible des de l’aire una altra vegada.

Amb tot, la història dels Eire amb número no va quedar-se amb l’Eire 8 de Bray sinó que en va ser l’inici; en aquest sentit, després van començar a sortir com bolets i moltes entitats locals van crear grups de voluntaris que van treure de l’oblit alguns dels signes que havien romàs amagats durant dècades, com el 7 de Dalkey (sud de Dublin), o al comtat de Wexford, on sembla que hi va haver una febre restauradora perquè en un curt període de temps se’n van recuperar tres: el 10 a Kilmichael Point, l’11 a Cahore Point i el 16 a la Hook Peninsula.

I aquest dissabte, el president Michael D Higgins va inaugurar l’Eire 6, situat a la península de Howth, al nord de Dublin, després que durant els darrers mesos, el Howth Éire 6 Restoration Group hagi picat molta pedra -literalment- i l’hagi deixat net, polit i sobretot de blanc immaculat, en una iniciativa que ha comptat amb el patrocini d’Aer Lingus.

El senyal va ser erigit l’estiu del 1943 per la guarnició que vigilava la costa dublinesa des del cim de Howth, però com bona part de la resta de senyals, un cop acabat el conflicte va ser cobert pels matolls i no va reaparèixer fins al 1982, quan un incendi, fenomen força comú a la zona, el va deixar al descobert, això sí, molt desgastat.

D’altra banda, tenint en compte que el més habitual és que els avions que aterren a Dublin encarin la pista venint de l’est i prenent Howth com a referència, l’Eire 6 podrà ser vist pels passatgers que vagin asseguts a les files de l’esquerra, que igual que els pilots despistats -o no- de la Segona Guerra Mundial, podran assegurar-se que no s’han equivocat de destinació i que allò és Irlanda.

The EIRE 6 Wartime Neutrality Sign on East Mountain at Howth Head has been restored by a dedicated band of volunteers and there was a special ceremony today to mark the completion of the works which was attended by @PresidentIRL and @MayorofFingal. It looks stunning from the air. pic.twitter.com/hJnHdrIK8R

— Fingal County Council (@Fingalcoco) April 9, 2022