Durant els darrers mesos s’ha fet un rentatge de cara al Wolfe Tone Park, una plaça que antigament es podria haver considerat la versió nord de Saint Stephen’s Green, tot i que més petita, però que una sèrie de desafortunades actuacions urbanístiques promogudes pel Comú a final dels anys vuitanta van convertir en un pol d’atracció de sense sostre, alcohòlics i drogoaddictes, a banda de canviar el verd de la gespa per terra dura o ciment.

Amb tot, després dels treballs duts a terme recentment amb fons europeus i municipals, la plaça ha mig recuperat la glòria d’antany, sobretot amb relació a la verdor, que torna a ocupar gran part de l’espai amb una àmplia zona de gespa; també s’hi ha instal·lat un enllumenat i mobiliari urbà nous que converteixen el lloc en un oasi verd al mig de la ciutat per a gaudi de veïns, treballadors dels negocis de la zona, turistes i passejants. Per contra, s’ha retirat el bou daurat que hi havia al centre de la plaça, que cada set de juliol, dia de Sant Fermí, era el lloc de peregrinació dels pamploniques residents a Dublin. 

El Wolfe Tone Park és un lloc força curiós i és que inclou diversos elements que havent perdut la seva funció original, han renascut de les seves cendres reinventant-se i canviant totalment el seu ús. Per exemple, la plaça en si, que havia estat un cementiri -de fet, abans de la remodelació hi havia una filera de làpides col·locades a terra a mode decoratiu-; l’antiga Saint Mary’s Church, on fa dos-cents cinquanta anys es va casar Arthur Guinness fill i que d’ençà de mitjan anys noranta és un pub; l’antic hospital de Jervis Street, que ara forma part d’un centre comercial, o el Tram Café, un antic tramvia lisboeta que ara fa de bar.

Podeu llegir el reportatge (amb galeria de fotos) sobre els diversos elements de la plaça AQUÍ.