El recent i polèmic episodi de maniobres -amb llançament de míssils inclòs- dutes a terme per dos vaixells de guerra de la marina russa al sud-oest d’Irlanda va evidenciar clarament la nul·la capacitat militar de l’exèrcit irlandès, que ja fa molts anys que pateix una greu manca d’inversions, tant en personal com en material, com ho il·lustra el fet que el govern només hi destina el 0,27% del PIB -uns mil cent milions d’euros-, essent el percentatge més baix en despesa militar de tots els membres de la Unió Europea.

I ara, amb una sincronització perfecta amb la saga russa, un report llargament esperat que ha preparat la Comissió sobre les Forces Armades ha detallat tres opcions per a fer una reforma de l’exèrcit, del qual alerta que està mal equipat per a fer front a l’augment de l’amenaça dels extremistes islàmics o de la dreta més reaccionària, d’atacs cibernètics o de les activitats de potències militars com Rússia o la Xina.

Les dues primeres opcions suposarien uns canvis entre petits i mitjans, atès que una seria mantenir el model actual, tot i que augmentant el pressupost unes desenes de milions d’euros cada any, i l’altra suposaria invertir-hi uns cinc-cents milions d’euros anuals addicionals a fi de contractar més personal i de comprar radars i avions.

De tota manera, la tercera opció és la que ha rebut més atenció perquè suposaria un canvi molt radical que augmentaria de manera significativa les capacitats de l’exèrcit irlandès, posant-lo al nivell de països semblants en termes de superfície i població. Òbviament, això implicaria una inversió molt més alta, que arribaria als tres mil milions d’euros anuals.

Què hi hauria inclòs a la tercera opció? Doncs dotze vaixells -ara n’hi ha nou, però només tres són mínimament moderns- que permetrien de patrullar l’extensa Zona d’Exclusivitat Econòmica irlandesa a l’Atlàntic i entre 12 i 24 caces per a protegir l’espai aeri. Actualment, Irlanda no té cap caça, però per contra, té un pacte secret -o potser no tant- amb la RAF britànica per patrullar el cel irlandès en cas d’un segrest aeri o d’una incursió d’un avió hostil. El report també recomana de comprar més helicòpters per a tasques d’emergència.

Pel que fa al personal, la comissió afirma que el nombre mínim d’efectius hauria de 9.500, però que l’òptim se situaria als 11.500, és a dir, que ara en manquen 3.000, amb l’agreujant que l’exèrcit perd membres sense aturador arran de les pobres condicions laborals, sobretot amb relació a salaris i dietes, a banda de l’excés de compromisos en missions de pau o de salvament a l’estranger, que absorbeixen un alt nombre de reclutes que podrien ocupar places a les missions militars en l’àmbit nacional.

Font: Irish Examiner

Today, after 13 months of very intensive work, the Commission has published its report. We hope that this will provide a platform for grounded debate on defence and security matters leading to clear political decisions on the future of the Defence Forces. https://t.co/AJaescxTpW pic.twitter.com/aQIOFkCKsa

— Commission on the Defence Forces (@IRLCoDF) February 9, 2022