Preocupació per la manca de guanyador del pot de la loto

Preocupació per la manca de guanyador del pot de la loto Seu de la National Lottery a Dublin / Foto: Liffey

La darrera vegada que algú va guanyar el pot de la loto va ser un ja molt llunyà sis de juny i d’ençà de llavors, després de quaranta-sis sortejos sense cap encertant de sis numeros, el pot ha anat acumulant diners fins al punt d’arribar als dinou milions d’euros que, d’altra banda, hauria de ser molt superior si no fos perquè van congelar-lo un cop es va superar el pot rècord anterior, transferint la recaptació cap als premis de les categories inferiors, és a dir, de cinc més el complementari o, en cas que no n’hi hagi cap, de cinc.

Així doncs, després de gairebé mig any de decepcions a l’hora de comprovar les butlletes, ja hi ha hagut algunes veus que han demanat canvis al sorteig, com és el cas de Bernard Durkan, diputat del Fine Gael per Kildare, que ha anunciat que escriurà a Michael McGrath, ministre de Despesa Pública, per a demanar una auditoria sobre l’operativa del sorteig i satisfer així les demandes dels seus neguitosos constituents, que amb aquest rollover sense fi han començat a perdre la il·lusió de jugar a la loto. Amb tot, el diputat ha assegurat que no vol posar en dubte el bon funcionament de l’operativa, sinó que vol assegurar-se’n.

Segons va declarar ahir Durkan al programa Lunchtime Live de l’emissora Newstalk, que hi hagi un bombo amb quaranta-set boles és una autèntica bogeria atès que la probabilitat de guanyar el pot és d’una entre 10,7 milions, cosa que fa que el joc no sigui gaire atractiu. La teoria de Durkan va ser corroborada pel matemàtic Brendan Guildea, que va suggerir que trenta-vuit números seria el nombre ideal.

Durkan no va tan lluny com Gildea, però sí que demana una rebaixa de dos números, que invertiria la tendència a l’alça que hi ha hagut a la història de la loto irlandesa: va engegar amb 36 números el 1988, que van augmentar a 39 el 1992, 42 el 1994, 45 el 2006 i 47 el 2015, just després que un consorci format per An Post i un fons de pensions de mestres del Canadà guanyés el concurs per a operar la loto durant un període de vint anys, amb un contracte que els obliga a destinar a causes benèfiques trenta cèntims per cada euro recaptat.  

D’altra banda, segons ha informat la National Lottery en un comunicat enviat a l’Irish Independent, d’ençà del 2015 un 80% dels pots es guanyen en menys de set setmanes, és a dir, catorze sortejos. A més, la National Lottery ha afirmat que amb el rollover actual s’han generat més de cinquanta milions d’euros per a causes benèfiques.

Una de les històries més rocambolesques de la loto irlandesa, explicada pel periodista Gavan Reilly a Twitter, va tenir lloc el 1992, quan hi havia trenta-sis números i cada línia costava cinquanta penics, fet pel qual es podia comprar butlletes amb totes les combinacions possibles per menys d’un milió de lliures; així doncs, quan el pot va arribar a 1,7 milions, un sindicat de jugadors va comprar butlletes -en paper i anant presencialment a les terminals perquè llavors no es podia jugar per internet- que cobrien el 80% de totes les combinacions.

Resultat? Un guany global d’1,3 milions en premis repartits per totes les categories. Això va fer que la National Lottery augmentés els números de 36 a 39, a fi d’impedir cap més episodi semblant. De fet, segons explica Reilly al mateix fil, actualment es podrien comprar butlletes cobrint totes les combinacions possibles per un cost de 21,5 milions d’euros, fet que podria explicar la raó per la qual els operadors han limitat el pot a 19 milions.

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt