Per ara, Clontarf combatrà temporals amb sacs de sorra

Per ara, Clontarf combatrà temporals amb sacs de sorra Sacs de sorra al front marítim de Clontarf, Dublin 3 / Foto: Liffey

Irlanda té un procés de sol·licitud de permisos urbanístisc que convida a la participació, és a dir, que facilita les coses a qualsevol persona que vulgui fer una objecció a un projecte; així doncs, no és gens estrany que en alguns casos la cosa acabi en un estira-i-arronsa etern fins al punt que el promotor del projecte ho deixi estar cansat de la lentitud del procés i de l’actitud d’aquells que es coneixen com a objectors en sèrie: persones que objecten a tot.

I entre els projectes que fa més de temps que duren a la capital irlandesa hi ha el que hauria de protegir de les marees altes el barri de Clontarf (Dublin 3), que de tant en tant és víctima dels embats dels forts temporals que inunden el seu front marítim. En aquest sentit, l’any 2008 el Dublin City Council va obtenir el permís per a aixecar un mur de protecció de 2,75 metres d’alçada, amb un cost de quatre milions d’euros, però això suposava que els veïns deixessin de veure la mar, més concretament l’estuari del riu Tolka.

A partir d’aquell moment va començar el que es podria anomenar perfectament la segona batalla de Clontarf, tot i que no tan virulenta com la primera, que va tenir lloc a la mateixa zona el dia de Sant Jordi del 1014 i en què el mite irlandès Brian Boru va enfrontar-se als vikings; segons expliquen les cròniques de l’esdeveniment, ambdues parts van repartir a tort i a dret, però la victòria final fou per als locals.

Tornant a l’època moderna, la pressió exercida pels veïns va fer que l’ajuntament rebaixés les seves pretensions a 2,17 metres, que era l’alçada mínima permesa per An Bord Pleanála, el regulador urbanístic que havia atorgat el permís, però els veïns, que sembla que havien oblidat els greus danys causats pels temporals del febrer del 2002 i de l’octubre del 2004, encara la trobaven massa alta.

La següent temptativa municipal va arribar a final del 2018, amb un pla de doble mur, un a l’aigua i l’altre a la part interior del camí que recorre la costa, és a dir, que hi hauria l’aigua, el camí i el mur de protecció, que tindria una alçada d’1,6 metres; tanmateix, el fet que algunes dones no serien visibles des de Clontarf Road, suposaria un problema de seguretat, fet que els veïns no estaven disposats a acceptar.

I el març de l’any passat, el Council hi va tornar, aquesta vegada amb una altra proposta dual: construir un mur de protecció d’1,2 metres d’alçada que a les zones més vulnerables seria complimentat amb una estructura desmuntable que només s’instal·laria durant els temporals. Ara s’espera que l’ajuntament enviï la sol·licitud a An Bord Pleanála a mitjan 2023 i si en rep el vistiplau, l’obra podria estar enllestida l’any 2027. Mentrestant, veïns i administració hauran de confiar en els sacs de sorra que, com s’ha vist durant els darrers anys, són una solució força precària.

Font: The Irish Times

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt