El pas dels anys ha deixat el número 55 d’Amiens Street (Dublin 1) en un estat deplorable, però això hauria de canviar en el futur gràcies a la partida pressupostària de 50.000 euros anunciada divendres passat per Malcolm Noonan, secretari d’Estat de Patrimoni, i que provindrà d’un fons dedicat a la restauració de façanes d’antics comerços -l’Historic Structures Fund-, que té una secció especial dedicada a rètols en gaèlic. Per a enguany, el fons, creat a l’abril i amb una dotació inicial de tres milions d’euros, té vuitanta-sis projectes assignats i ja s’ha obert el procés de sol·licituds per a l’any vinent.

GALERIA D'IMATGES a sota

Tornant a Amiens Street, aquesta no és una façana qualsevol i és que entre els anys 1908 i 1911 va ser un estanc de tabac regentat per Tom Clarke, un fervorós republicà nascut el 1858 a l’illa anglesa de Wight, però de pares irlandesos, que ja de ben jove va maquinar de mala manera contra els britànics, fet que li va suposar de passar un total de quinze anys en presons angleses. La seva darrera acció va ser participar en els fallits Fets de Pasqua de final d’abril del 1916; el tres de maig d’aquell any, a la Kilmainham Gaol, va ser el segon -d’un total de catorze- a ser executat per les autoritats britàniques, tot just després de Patrick Pearse.

Una de les actuacions principals del projecte de restauració serà l’antic rètol, que incloïa el nom de Clarke en gaèlic T. S. Ó Cléiriġ -de Thomas Séamus Ó’Cléiriġ-, amb la grafia habitual que històricament s’ha emprat a l’hora d’escriure en llengua irlandesa -foto a sota- que, d’altra banda, en aquella època era prohibida; amb tot, Clarke -o Ó’Cléiriġ-, com a bon republicà, no va fer cas de la imposició lingüística anglesa.

La restauració de l’edifici, que és una estructura protegida, no només hauria de servir per a retornar-li la glòria d’antany a l’estanc de Clarke, sinó que hauria de revitalitzar una zona que fa una bona pila d’anys que agonitza tot i ser al costat de Connolly Station, una de les estacions ferroviàries amb més passatgers de tot Irlanda, és a dir, res a veure amb ara fa més d’un segle quan el carrer bullia d’activitat, amb tota mena de comerços i hotels que tenien com a clientela els qui arribaven a la ciutat amb tren.