Als anys setanta, a Dublin hi havia més de seixanta lavabos públics amb personal de neteja inclòs, però van anar tancant -als noranta ja només n’hi havia nou, tancats a final de segle-, principalment perquè van esdevenir un punt d’atracció de malfactors, sobretot relacionats amb el tràfic de drogues. A més, la proliferació com bolets de centres comercials i grans magatzems, amb lavabos disponibles per a tothom, va fer que el tancament dels vells i atrotinats pixadors no generés gaire controvèrsia.

De tota manera, amb el confinament i amb bona part dels establiments comercials, tant botigues com pubs, tancats, el problema ha tornat a ressorgir i és per això que l’estiu passat l’ajuntament de Dublin va instal·lar lavabos públics en dos punts diferents del centre de la ciutat: un just davant del Saint Stephen’s Green Shopping Centre (al sud) i l’altre a la Wolfe Tone Square (al nord), que tenen un cost anual de 182.000 euros cada un.

Tenint en compte que només n’hi ha dos a tota la ciutat i depenent d’on sigui la persona que hi hagi d’anar no arribi a temps, l’ajuntament vol ampliar la xarxa de lavabos públics, però el cost desorbitat de les instal·lacions -uns cinc-cents euros al dia-, que faria econòmicament insostenible d’instal·lar gaires lavabos més, ha fet que s’hagi començat a pensar en idees que en redueixin la despesa incorreguda en el seu manteniment.

D’altra banda, ja fa temps que l’ajuntament demana la col·laboració dels establiments comercials a l’hora de posar a disposició del públic els seus lavabos, sobretot ara que gairebé tot és tancat, però els cants de sirena municipals han estat repetidament ignorats per tothom perquè fer-ho no genera cap benefici i sí molts maldecaps.  

Per ara, una de les idees més destacades que hi ha sobre la taula seria de rebaixar o eliminar les taxes als quioscos de venda de cafè (coffee docks) si, per contra, posessin un lavabo a disposició del públic i el mantinguessin en condicions; en principi, tot i que encara no s’ha decidit, els usuaris no estarien obligats a comprar un cafè, però sí que haurien de fer una petita contribució, a pagar amb targeta contactless.

Font: The Irish Times

Antic lavabo públic a Trinity Street, Dublin 2 / Foto: Liffey (arxiu)