Ja fa molts anys que l’exèrcit irlandès pateix una sagnia de soldats per terra, mar i aire, amb l’agreujant que el govern no fa absolutament res per a revertir aquesta tendència, que molt probablement podria corregir-se amb una millora de les condicions de treball, tant en horari com en salari; en aquest segon cas, els soldats rasos són els membres de l’escala salarial del servei civil (funcionariat) que cobren menys, fent que molts dels nous reclutes no durin gaire i desertin en massa al cap d’uns mesos per a treballar de qualsevol altra cosa.

A més, sembla que no són gaires i els que hi ha són molt amants de l’oficina, si més no això és el que revela la Defence Forces Review 2020, un report anual que analitza la situació de l’exèrcit irlandès i que enguany destaca l’altíssima ràtio entre nombre de soldats i personal destinat a la gestió, amb un model de governança que un dels autors del report, el lloctinent Brian Clarke, veu molt allunyat d’allò que es consideren bones pràctiques segons els estàndards internacionals, essent Finlàndia i Suècia dos bons exemples.

En aquest sentit, al departament de Defensa del govern irlandès hi ha 354 funcionaris i uns 8.434 soldats (i baixant sense aturador), xifres que donen una ràtio d’un funcionari per cada vint-i-tres soldats; per contra, a Finlàndia són 130 funcionaris i 33.000 soldats (1 per cada 254) i a Suècia 140 i 22.700 (1 a 162).

Font: Irish Examiner