La Covid-19 obliga a trencar la quinquennalitat del cens

La Covid-19 obliga a trencar la quinquennalitat del cens Qüestions del formulari del Cens 2016 / Foto: Liffey

Durant la història contemporània d’Irlanda, fer un cens quinquennal ha estat força habitual, tot i que per diversos factors aliens al món de l’estadística, en algunes ocasions no s’ha pogut mantenir aquesta periodicitat de cinc anys. Amb tot, d’ençà de l’any 2006, semblava que s’havia consolidat aquesta pauta però, com ja ha passat amb molts altres esdeveniments que semblaven inamovibles del calendari, el cens també ha estat víctima del virus.

En aquest sentit, l’Oficina Central d’Estadística (CSO), que n’és l’organitzadora, no ha volgut arriscar-se amb les limitacions que podria patir arran de la pandèmia i ha decidit de posposar el cens que s’havia previst per a la nit del diumenge divuit d’abril del 2021; la nova data és el tres d’abril del 2022, també diumenge, com d’habitud.

Segons Pádraig Dalton, director general de la CSO, el cens és un esdeveniment que requereix una mobilització logística massiva que no s’adequa gens a les mesures de distanciament social, atès que hi ha molt de contacte entre els encarregats de zona -coneguts com a enumerators- i els residents, a banda que es correria el risc de rebre un nombre no gaire alt de respostes, tot i que respondre-hi és obligatori i hi ha multes de fins a 25.000 euros o penes de presó de fins a sis mesos a qui s’hi negui.

El cens és un minuciós exercici que compta tota la gent que hi ha a la República d’Irlanda una nit concreta, inclosos turistes i gent de pas, i que, mitjançant un formulari amb un ampli ventall de qüestions de tota mena, mira de fer una detallada radiografia de la població irlandesa; la informació és emprada pel govern a l’hora de decidir les seves polítiques socials o en quines infraestructures s’inverteixen els diners.

Un cop completat, la CSO va publicant reports on desgrana les dades globals de cada secció, com per exemple, quanta gent parla gaèlic, quin percentatge es declara catòlic, orientació sexual, les persones que hi ha en un habitatge, quant es paga de lloguer, el salari, etc. Pel que fa a les dades en detall i privades, no es fan públiques fins al cap de cent anys.

A Irlanda ja es feien censos durant el període sota administració britànica i després, un cop assolida la independència, les noves autoritats van continuar amb la pràctica. Així doncs, d’ençà de fa un segle hi ha hagut cens els anys 1926, 1931, 1936, 1946, 1951, 1956, 1961, 1966, 1971, 1979 -el cens previst per al 1976 no es va fer arran de la crisi econòmica-, 1981, 1986, 1991, 1996, 2002, 2006, 2011 i 2016. En el cas del cens del 1931, tota la informació es va cremar durant un incendi a Hayes (Middlesex, Anglaterra), per la qual cosa no se’n conserven les dades.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt