El Luas podria arribar fins al barri de Finglas l’any 2028

El Luas podria arribar fins al barri de Finglas l’any 2028 Esbós del disseny de la parada de Finglas Village / Foto: Luas Finglas

El barri de Finglas podria ser més a prop del centre de Dublin, si més no en temps de trajecte, quan entri en servei l’extensió del Luas des de l’estació de Broombridge, que és on ara acaba la línia verda d’ençà del desembre del 2017, quan va engegar el nou tram que uneix aquesta zona del nord de la ciutat amb Saint Stephen’s Green, al rovell de l’ou de la capital irlandesa, satisfent així una llarga reivindicació: la unió de les dues línies de tramvia, la verda i la vermella, que durant els primers tretze anys de funcionament van romandre separades per una distància que requeria caminar entre deu i quinze minuts.

De tota manera, els veïns de Finglas encara tardaran uns quants anys a veure els combois del Luas anant amunt i avall pel seu barri perquè si tot avança al ritme previst, el disseny i tota la paperassa de permisos urbanístics podria estar a punt l’any 2023, després hi hauria un any en què les empreses interessades a construir-lo haurien de preparar la seva oferta i un cop atorgat el contracte, es tardaria uns quatre anys a construir la infraestructura. És a dir, que podria entrar en servei el 2028.

El nou tram (mapa a sota), d’uns quatre quilòmetres de longitud, tindrà quatre noves estacions: St Helena’s, Finglas Village, Mellowes Park i Charlestown, on es construirà un aparcament (Park & Ride) amb una capacitat per a sis-cents vehicles aprofitant que és al costat de l’M50, la ronda de circumval·lació dublinesa. Es calcula que a una distància d’un quilòmetre de la línia hi viuen o hi treballen unes trenta mil persones i la previsió és que el 2035 el nombre d’usuaris diaris d’aquest tram sigui d’uns 5.500.

Pel que fa a l’operativa, hi haurà vuit tramvies cada hora, fent que la freqüència de pas sigui d’aproximadament de set minuts i mig. El trajecte de Charlestown a Broombridge durarà uns tretze minuts i trenta fins al Trinity College; en aquest segon cas, anar en tramvia suposarà un estalvi de catorze minuts respecte al cotxe, a banda de no haver-se de preocupar per l’aparcament un cop arribats al centre.

I parlant de cotxes, es calcula que el Luas Finglas eliminarà deu mil trajectes diaris i és que, a diferència del traçat a gairebé tota la xarxa de tramvia del Gran Dublin, en aquest nou tram també hi haurà un carril bici i per a vianants al llarg de bona part dels seus quatre quilòmetres de recorregut. Pel que fa a la via, semblarà que els tramvies circulin per sobre d’una catifa verda perquè la gespa serà un element essencial del nou traçat.

En l’aspecte tècnic, la part més complicada serà la construcció de dos ponts nous, un a l’estació de Broombridge, on s’haurà de fer passar el tramvia per sobre de la via del tren de Maynooth (Comtat de Kildare), i un altre per sobre del Tolka; amb tot, un cop salvat el riu, la construcció no hauria de suposar cap problema puix que al barri de Finglas hi ha moltes zones verdes -on fins i tot pasturen cavalls- i hi ha carrers força amples sense gaire trànsit. Per ara, estant a la primeria del projecte, no hi ha cap cost estimat però es calcula que el tram de Finglas requerirà una inversió de centenars de milions d’euros.

D’altra banda, ahir, coincidint amb la presentació del projecte Luas Finglas, també es va presentar en societat el primer comboi de 55 metres dels vuit Citadis 402 que Transport Infrastructure Ireland, l’agència estatal que gestiona la construcció de línies de tramvia així com d’altres projectes de transport públic, va encarregar a la francesa Alstom. Els set combois de la comanda anterior, també Citadis 402 de 55 metres, van entrar en servei de manera esglaonada entre el gener i el maig del 2018, just després de la inauguració del Luas Cross City.

Podeu trobar tota la informació a Luas Finglas.

 

 

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt