Amb el preu del lloguer i de compravenda d’habitatges pels núvols i trobant cada dia un plat calent a taula -o un entrepà de papates xips- no és gens estrany que Irlanda sigui un dels països de la Unió Europea on hi ha un percentatge més alt de joves a la franja d’edat entre 25 i 29 anys que viuen a casa dels pares, més concretament un 47,2%, tot i que no s’arriba al nivell de països com Portugal (59%), Itàlia (64%), Grècia (69%) o Croàcia, que tanca la classificació amb un escandalós 73%.

Les dades de l’Eurofound són per al 2017 i evidencien d’una manera molt clara que en bona part dels països de la Unió el percentatge va augmentar durant el període 2007-2017, fins i tot en aquells on la crisi econòmica no va tenir un impacte gaire fort; és el cas de Luxemburg, on es va passar del 33,2% al 49,1%.

Així doncs, ja resta molt lluny el temps en què ser jove i compartir pis era el més habitual, sobretot a les ciutats amb centres universitaris, però la pràctica va patir un punt d’inflexió amb l’arribada de la crisi econòmica l’any 2008, quan es va produir un reagrupament familiar i molts joves que havien viscut fora de casa van tornar amb els pares perquè, sense feina o amb una de precària, no podien permetre’s el luxe de pagar el lloguer.

D’altra banda, de fa uns anys, amb el retorn de la bonança econòmica i amb un atur per sota del 5%, la qüestió de la feina ha millorat molt, però pel que fa a l’habitatge, la situació ha empitjorat, primer per la manca d’oferta, que de retruc fa que pugin els preus i obliga molts joves a viure amb els pares. I els que no viuen a casa dels pares paguen un lloguer desorbitat que no els permet d’estalviar i poder pagar el dipòsit d’un habitatge, condemnant tota una generació a viure de lloguer tota la seva vida.