S’ha mort l’Orlando Barrial, un gran amic de la vella Erin

S’ha mort l’Orlando Barrial, un gran amic de la vella Erin Orlando Barrial i Jové / Foto: @Orlik_cat via Twitter

Ahir de matinada ens va deixar l’Orlando Barrial i Jové, nascut l’any 1963 i que va dedicar bona part de la seva vida a la preservació i difusió de la riquesa del patrimoni històric, artístic i cultural de la seva ciutat, Cerdanyola del Vallès, com així ho explica el digital cerdanyola.info, picant molta pedra, tant literalment, fent d’arqueòleg, com metafòrica, fent difusió de les històries que amagaven les pedres que picava.

De bon principi ja va ser una cara molt habitual en tota mena d’activitats populars, fins al punt de ser inclòs a la llista de les Personalitats de l’Any 1993 pel Cerdanyola, una de les publicacions de la ciutat on va escriure sobre una de les seves passions, la història local, tot i que també hi escrivia articles d’opinió.

Home amb molta iniciativa, l’Orlando, conjuntament amb Txema Romero, director del Museu d’Art MAC Can Domènech -que recentment va celebrar el desè aniversari-, van crear cinc itineraris diferents per la ciutat sota la marca Guia del Patrimoni Modernista i Noucentista de Cerdanyola, una època a la qual es traslladava en un altre clàssic que no es perdia mai, la Fira Modernista, anant-hi vestit d’època. Amb tanta iniciativa, el premi va arribar l’any 2005, quan va fer de banderer -amb una bandera de 45 quilos de pes- a la festa dels Tres Tombs.

També va destacar per la seva voluntat de debatre calmadament i intercanviant idees -tot i que amb els de Ripollet, a qui considerava irònicament cerdanyolencs de classe baixa, havia de fer un esforç addicional- mitjançant la iniciativa Cerdanyola Debat, una actitud que va traslladar en el massa sovint tumultuós Twitter, on molts usuaris amb opinions antagòniques li reconeixien la seva educació i vàlua per a debatre, assegurant que anirien a beure unes cerveses amb ell sense pensar-s’ho.

De tota manera, la seva autèntica passió, ben coneguda pels qui l’envoltaven, era Irlanda -fins i tot n’hi havia que l’anomenaven Irlando-, un país que va visitar en moltes ocasions i que va fotografiar a bastament (podeu veure les fotos d’impressionants paisatges irlandesos al seu compte de flickr). Probablement, per motivacions polítiques, tenia una certa predilecció per a enfilar cap al Nord, amb una admiració especial per la ciutat de Derry i el seu Free Corner, al barri catòlic del Bogside.

A la vella Erin hi tenia molts amics -sobretot fora de Dublin-, que el convidaven a casaments i tot. En aquest sentit, en alguna activitat -feta a Irlanda- relacionada amb Catalunya en què hi havia membres del Sinn Féin, sempre n’hi havia algun que acabava parlant de l’Orlando, una estima recíproca que va reflectir al nom del pub que va obrir a Cerdanyola, que no es deia ni The Temple Bar, ni Flannery’s ni The Shamrock, sinó The 1916, un sentit homenatge als herois republicans dels Fets de Pasqua.

The 1916 va ser un tros d’Irlanda -fins al més petit detall- plantat al mig de Cerdanyola del Vallès en una casa d’estil, òbviament, modernista, amb un ambient molt irlandès, és a dir, més centre social que no pas un simple bar, i una atapeïda agenda d’activitats, sobretot música (seisún) i dansa (céilidh). El pub va ser la culminació del seu somni, tot i que com explicava el web del local, s’estressava una mica quan veia que alguns clients s’enduien el sabó del lavabo. Podeu mirar el reportatge que li va fer el programa Karakia de TV3 AQUÍ.

El darrer homenatge a la seva estimada Irlanda el va fer el proppassat set de febrer a Twitter penjant un vídeo de The Parting Glass, una cançó de comiat en què es dóna les gràcies per la companyia, l’amistat, es recorda la noia de galtes rosades i llavis de color robí, i es desitja sort a tothom. En una de les respostes al tweet, l’Orlando va explicar que aquesta cançó havia sonat al funeral del seu pare, nascut a Astúries, una terra que tenia molt present, interactuant molt sovint amb gent d’allà mitjançant les xarxes socials.

Descansi en pau.

Ar dheis Dé go raibh a anam.

 

 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt