Dilluns vinent, la població de Killarney (Comtat de Kerry) acollirà una cerimònia multitudinària en què s’entregarà el certificat de naturalització, és a dir, la nacionalitat irlandesa, a unes dues mil persones de diferents races, llengües i cultures procedents d’un ampli ventall de països, tot i que dilluns els polonesos, amb 307 persones, seran els més nombrosos, seguits per britànics (260), romanesos (184) i indis (169).

Aquesta mena d’actes van començar el 2011 amb la intenció d’alegrar una mica el procés de naturalització, que fins llavors es basava en molta paperassa i una freda declaració davant d’un jutge, i havien estat molt habituals durant els darrers anys però, per precaució, es van suspendre de manera temporal el passat mes de juliol.

En aquest sentit, una disputa legal força kafkiana havia posat en dubte la validesa d’aquestes naturalitzacions quan un jutge va denegar-li-la a un ciutadà australià que durant l’any abans d’haver fet la sol·licitud havia passat més de tres mesos fora d’Irlanda, tant per feina com per plaer, i la llei diu que a fi d’obtenir la nacionalitat, dels nou darrers anys, se n’ha hagut de viure cinc a Irlanda, i d’aquests cinc anys, un ha de ser l’immediatament anterior al moment de fer la sol·licitud.

Així doncs, si s’aplica la llei al peu de la lletra, com va fer l’Alt Tribunal amb l’home australià, durant aquest darrer any anterior a la sol·licitud no es pot sortir d’Irlanda, per la qual cosa, tots els aspirants a esdevenir irlandesos que haguessin anat a casa, de vacances a l’estranger o un viatge de negocis, quedarien desqualificats.

De tota manera, la Cort d‘Apel·lació va tombar la decisió de l’Alt Tribunal després que hi apel·lessin els advocats de l’australià i el ministre de Justícia, Charlie Flanagan, que ara tindrà la potestat de decidir si s’atorga la nacionalitat a algú que, durant el darrer any abans de fer la sol·licitud, ha passat un màxim de sis setmanes a l’estranger, o fins i tot més temps si és per circumstàncies excepcionals.

Amb tot, la suspensió temporal de les cerimònies ha fet que ara hi hagi un coll d’ampolla d’uns 20.500 sol·licitants, que esperen jurar fidelitat a Irlanda davant d’un jutge; tanmateix, el govern ha assegurat que preveu de tornar a la normalitat a final de febrer. D’ençà del 2011, 127.000 persones han rebut el certificat de naturalització en aquestes cerimònies multitudinàries.

Font: The Irish Times