La construcció del Luas Cross City va requerir la instal·lació de caixes elèctriques en diversos punts del recorregut i si, en principi, això no hauria de suposar cap problema si només n’hi hagués una de sola en una vorera ampla, a la zona de College Green i a l’inici de Grafton Street -a tocar de la porta principal del Trinity- la cosa va sortir-se de mare.

En aquest sentit, entre els dos llocs esmentats, separats per uns 25 metres de distància, hi havia fins a 19 caixes elèctriques, fet pel qual algú va començar a anomenar-ho Mini Stonehenge arran de la forta semblança amb el monument megalític de l'edat del bronze i del neolític situat  al sud-oest d’Anglaterra, que té unes quantes pedres rectangulars plantades a terra. De tota manera, a College Green les caixes elèctriques no estan col·locades en cercle sinó que formen una línia recta.

Un cop acabades les obres de la nova línia de tramvia, ara fa justament dos anys, el nombre de caixes va reduir-se a 14, una xifra encara massa alta per a molts col·lectius que vetllen per les bones pràctiques urbanístiques i per la defensa del medi ambient, com Frank McDonald, periodista de l’Irish Times, que va dur el cas a An Bord Pleanála. Tanmateix, el regulador urbanístic ha determinat que aquestes estructures estan exemptes d’haver de demanar un permís urbanístic.

Per la seva banda, Transport Infrastructure Ireland (TII), l’agència pública que va gestionar la construcció de la línia de tramvia, ha assegurat que aquestes caixes elèctriques són imprescindibles per al bon funcionament del Luas. Entre els propietaris de les caixes hi ha empreses elèctriques i de telecomunicacions com BT Telecom, ESB o l’Ajuntament de Dublin, en aquest cas per enllumenat públic i regulació semafòrica, molt important en un lloc amb un alt volum de trànsit, tant de vehicles com de vianants.

La nota curiosa de la història és que An Bord Pleanála ha admès que no sap de qui és una mini caixa elèctrica situada a Grafton Street.  

Font: The Journal.ie