Ara fa uns mesos, l’Alt Tribunal va denegar la nacionalitat irlandesa a un australià adduint que durant l’any anterior de fer la sol·licitud l’home havia passat cent dies fora d’Irlanda; en aquest sentit, entre els requisits per a obtenir la nacionalitat irlandesa cal haver residit a la República d’Irlanda durant cinc anys dels nou darrers i un d’aquests cinc anys ha de ser obligatòriament l’any anterior al moment en què es fa la sol·licitud.

Així doncs, amb l’aplicació estricta de la llei, que diu que aquest darrer any s’ha de passar a Irlanda, qualsevol sol·licitant que passés un dia fora ja incompliria el requisit; tenint en compte que bona part dels sol·licitants van a casa de tant en tant, sobretot els que són de països amb una economia desenvolupada i sense problemes polítics, la decisió de l’Alt Tribunal posava en dubte milers i milers de nacionalitzacions.

Amb tot, ara la Cort d‘Apel·lació ha tombat la decisió de l’Alt Tribunal després que hi apel·lessin els advocats de l’australià i del ministre de Justícia, Charlie Flanagan, que ara tindrà la potestat de decidir si s’atorga la nacionalitat a algú que, durant el darrer any abans de fer la sol·licitud, ha passat un màxim de sis setmanes a l’estranger, o fins i tot més temps si és per circumstàncies excepcionals.

D’altra banda, durant el temps en què la qüestió ha estat en mans de la Cort d’Apel·lació s’han suspès les nacionalitzacions, que tenien el moment àlgid durant l’entrega de certificats de naturalització, amb unes cerimònies molt vistoses en què hi assistien centenars de nous irlandesos i on hi havia una gran diversitat de races i països d’origen.

Font: RTÉ