Descentralització a la vista, però no com la de McCreevy

Descentralització a la vista, però no com la de McCreevy Primera fase del Pla de Descentralització de Charlie McCreevy / Foto: decentralisation.gov.ie (no disponible)

A principi d’aquest segle, el govern de l’època, en mans del Fianna Fáil i liderat per Bertie Ahern, va endegar un programa de descentralització de l’administració pública, molt concentrada, òbviament, a Dublin. El disseny de l’exercici va anar a càrrec del llavors ministre d’Economia, Charlie McCreevy, un nom molt associat a les polítiques expansives i sense cap mena de fre aplicades durant del boom, i va semblar una subhasta en què els diputats del Fianna Fáil intentaven de dur alguna agència cap al seu districte electoral per després treure pit davant dels electors.

De tota manera, la cosa no va funcionar gaire bé i dels aproximadament 10.300 llocs de treball que es volia descentralitzar cap a 53 noves ubicacions repartides entre 25 comtats, és a dir, tots els de la República tret de Dublin, només ho va fer un terç. Després va arribar la crisi econòmica i es va abandonar el programa, tot i que en va quedar l’herència dels terrenys comprats a preu d’or durant la bombolla immobiliària que van perdre bona part del seu valor, a banda de romandre sense ús.

Amb tot, sembla que al Pressupost 2020 -el Budget, pels amics-, hi haurà un nou pla de descentralització que consistiria a traslladar part del funcionariat cap a altres llocs del territori, això sí, a una escala molt més petita que no pas el programa de McCreevy ara fa gaire bé 20 anys i amb un període de consulta amb les parts implicades, no com al pla anterior, en què es preveia de traslladar tota una agència pública o departament amb la seva plantilla inclosa.

Un dels objectius del programa seria d’alleujar la crisi d’habitatge de Dublin, tant de lloguer com de compravenda, i de reduir el temps de trajecte als qui s’han de desplaçar cap a la capital cada dia. Per ara s’ha parlat d’Sligo i d’Athlone (Comtat de Westmeath) com a hubs atès que aquestes dues poblacions estan destinades a créixer notablement si es concreta el pla a llarg termini en infraestructures, anomenat Ireland 2040.

Font: Irish Independent

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt