És el clàssic de cada final d’estiu d’ençà del 1959, el Rose of Tralee, el festival que se celebra a la població de Tralee (Comtat de Kerry), que és a mig camí entre un concurs de Miss i de pubilla i que enguany ha arribat a l’edició número seixanta-u, com sempre generant un fort debat que divideix la societat irlandesa en dues parts ben diferenciades: els aferrissats fans i els igualment aferrissats detractors; en aquest sentit, hi ha qui pensa que aquest festival és una rèmora del passat que no reflecteix la Irlanda d’avui i d’altres que el consideren una celebració de l’Irishness (la versió irlandesa de la catalanitat).

↓ GALERIA DE FOTOS al final ↓

Amb tot, en aquesta edició hi han participat una seixantena de roses que han dut a terme un munt d’activitats a Tralee i rodalia, bona part de les quals relacionades amb els patrocinadors, i també molta festa. De tota manera, a la final televisada, que dura dos dies, només hi participen 32 roses, que es reparteixen entre dilluns (18) i dimarts (14), representant comtats d’'Irlanda així com comunitats irlandeses a l'exterior.

El modus operandi del concurs sempre és el mateix però el que ha canviat una mica durant la darrera dècada és l’augment de participants provinents de llocs que no havien estat mai les destinacions més habituals de la diàspora irlandesa, sobretot dels emirats de l’Orient Mitjà o d’alguns països europeus. Anteriorment, les Roses estrangeres eren majoritàriament del Regne Unit, dels Estats Units i d’Austràlia.

La conducció del festival durant les deu darreres edicions ha anat a càrrec del carismàtic Dáithí Ó Sé, però abans hi ha hagut presentadors de la talla de Gay Byrne -que ho va fer durant 17 anys-, de l’eurovisiu Terry Wogan i d'algunes estrelles ràdiotelevisives com Ray D’Arcy, Ryan Tubridy i Marty Whelan.

Bàsicament, la cosa funciona de la següent manera:

- La introducció de cada Rose es fa mitjançant tres o quatre fotografies, des de petita fins a l'actualitat, i amb una descripció molt bàsica del seu periple i de tot el que ha fet. Quan la Rose apareix a l'escenari els seus seguidors comencen a cridar i a ensenyar pancartes de suport.

- La salutació amb Ó Sé sempre és la mateixa, una encaixada de mà i un petó, i a partir d’aquí Ó Sé pregunta qui ha vingut a veure-la, moment en què la candidata comença a presentar els pares, que solen estar molt emocionats de veure la seva nena a l’escenari, tota la seva família, amics, coneguts i saludats. Fins i tot en alguna ocasió l'acompanya mig comtat.

- Posteriorment la Rose explica quina és la seva connexió amb Irlanda: n’hi ha que hi són nascudes i hi viuen, d’altres que hi van néixer però que han emigrat, en aquest cas representen el seu lloc d’acollida, i d’altres que són d’ascendència irlandesa però que és la primera vegada que posen els peus a l'illa.  

- Després expliquen una mica la seva vida i miracles, incloses malalties, patologies i desgràcies diverses. Fins no fa gaire tot eren noies modèliques de casa bona però, darrerament, el festival, a fi de mostrar una foto que reflecteixi una imatge de la societat actual, ha començat a tenir Roses amb un perfil que fins no fa gaire no encaixava amb la imatge idíl·lica d’antany; en aquest sentit, en les últimes edicions hi ha hagut roses amb característiques que sempre havien estat tabú a Irlanda i hi han participat exalcohòliques, exdrogoaddictes, lesbianes o mares solteres.

- En cas que la participant tingui alguna habilitat, hobby o cosa que es faci al lloc que representa, en fa alguna representació; hi ha qui canta, qui toca un instrument, qui practica alguna activitat, qui balla o el que més valora el públic: les que posen a prova Ó Sé o les que li fan fer el pallasso.

- Finalment el jurat tria la guanyadora seguint un criteri basat en la cançó “Rose of Tralee”, és a dir, que no destaca només per ser bonica sinó per ser encantadora, amable i bona noia, com una rosa d'estiu; ja ho diu la cançó que dóna nom al festival: lovely and fair like the rose of the summer.

- Durant el primer dia també s’elegeix el guanyador entre els Escorts, que vindrien a ser uns secretaris que han d'atendre les necessitats de les Roses i que són patrocinats per empreses, en la majoria dels casos per l'empresa on treballen; n'hi ha un per cada dues Roses.

Pel que fa a la guanyadora d’enguany, el jurat va triar Sinéad Flanagan, la Rose de Limerick però amb pare de Roscommon i mare de Cork. La banda i la corona li van ser entregades per la Rose 2018, Kirsten Maté Maher, que l’any passat va guanyar el festival representant el comtat de Waterford.

Al final, com marca la tradició, es va cantar la cançó Rose of Tralee -enguany ho va fer Michael English- en honor a la guanyadora que, d’altra banda, no va sortir del Dome de bracet de Dáithí Ó Sé com si fossin una parella de nuvis acabats de casar, que és el més habitual, sinó que va romandre amb els seus pares, exactament igual que l’any passat.