El Velo-city suspèn Dublin en infraestructura ciclista

El Velo-city suspèn Dublin en infraestructura ciclista Carril bici a Guild Street, Dublin 1 / Foto: Liffey

Aquesta darrera setmana, del 25 al 28 de juny, s’ha celebrat a Dublin el Velo-city, una trobada anual internacional que debat i promou iniciatives relacionades amb l’ús de la bicicleta a les zones urbanes, i entre acte i acte, alguns dels participants han tingut una mica de temps per a comprovar, in situ, la situació als carrers de la capital irlandesa. El resultat: cal millorar.

Curiosament, quan l’any 2005 la trobada va tenir lloc a Dublin va suposar un revulsiu i fins i tot, l’any 2011, va arribar a ocupar la novena posició al Copenhagenize Index, una classificació que es publica cada dos anys amb les vint ciutats amb una millor infraestructura per a bicicletes i que agafa el nom de la capital danesa, tot un referent en aquest àmbit.

La darrera vegada que Dublin hi va aparèixer va ser l’any 2015, ocupant la tretzena posició que, d’altra banda, l’any 2019 ocupa Barcelona, que perd dues places respecte a fa dos anys; les cinc primeres d’enguany, totes elles ciutats amb una orografia completament plana, són Copenhaguen, Amsterdam, Utrecht, Anvers i Estrasburg.

Amb tot, a partir dels comentaris fets pels participants, sembla que s’ha construït infraestructura però no s’ha fet bé, és a dir, que ha primat la quantitat per sobre de la qualitat. En aquest sentit, hi ha una clara manca de seguretat i és que bona part dels carrils bici que transcorren pels carrers més urbans no tenen res que els separi dels carrils per a cotxes, a banda d’un color diferent de l’asfalt. Això fa que, segons alguns dels participants, s’hagi de ser molt valent per anar amb bici pel centre i alhora s’hagi d’anar abillat, o gairebé disfressat, amb roba d’un color ben cridaner.

Un altre problema és la gran quantitat d’autobusos que circulen pel centre, fet que s’explica perquè a banda de dues línies de tramvia i un tren de rodalia, no hi ha cap més alternativa a l’hora de desplaçar-se amb transport públic; bàsicament, com que no hi ha metro, tot el transport és en superfície i el fet que el centre de Dublin encara conservi, en gran manera, l’entramat medieval, sense grans avingudes ni carrers amples, limita molt les opcions per manca d’espai.

Una altra crítica, en aquest cas més política que no pas d’infraestructures, ha estat el baix interès de les autoritats municipals, que a diferència d’altres ciutats on participen a gairebé totes les conferències, aquí només han anat a la sessió de fotos.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt