La posició geogràfica d’Irlanda va ser clau, ara fa cent anys, en el primer vol transatlàntic sense escales, que la nit del 14 al 15 de juny del 1919 va unir Saint John’s, a Terranova (a l’extrem est del Canadà), amb Clifden (Comtat de Galway), més concretament, en un camp (bog) als afores d’aquesta població, quaranta quilòmetres més al nord del que el capità John Alcock i el lloctinent Arthur Brown havien previst en el seu pla de vol.

El trajecte va durar 16 hores i 28 minuts i es va fer amb un avió Vickers Vimy, que va quedar força malmès després d’aterrar al bog, un terreny que no és gaire recomanat per aterrar-hi però que en aquella ocasió va ser l’única opció. Una altra curiositat d’aquell vol és que duien 197 cartes, per la qual cosa aquella proesa també va suposar l’inici del correu aeri transatlàntic, a banda de la connexió directa entre Europa i Amèrica del Nord, que ara fan centenars d’avions cada dia, bona part dels quals sobrevolant l’espai aeri irlandès.

I actualment, tot i que ja han passat cent anys del vol de debut i s’ha avançat molt tecnològicament, Irlanda continua sent un punt important per als vols transatlàntics; en aquest sentit, l’aeroport de Shannon (Comtat de Clare), que amb 3.199 metres de longitud té la pista més llarga de tot Irlanda, rep la visita de molts dels avions que pateixen algun problema, sigui tècnic o mèdic, abans d’enfilar cap a Amèrica del Nord o de tornada cap a Europa.

Tornant a la moneda commemorativa, el Banc Central n’emetrà 3.000 unitats, que tindran un valor facial de 15 euros però que en costaran 65; les peces són de plata i es podran comprar per internet a partir del 10 de juliol. El disseny és de l’artista irlandès PJ Lynch; en una cara hi ha un dibuix del Vickers Vimy i al revers hi ha el mapa de l’època.

Foto original