El govern escocès apuja el to en el contenciós de Rockall

El govern escocès apuja el to en el contenciós de Rockall La patrullera irlandesa LÉ Roisín navegant a prop de Rockall / Foto: Óglaigh na hÉireann

La setmana passada el govern escocès va demanar als quatre vaixells irlandesos que pesquen dins de l’àrea d’exclusió de dotze milles nàutiques al voltant de Rockall, una roca volcànica deshabitada situada a 370 quilòmetres de l’illa escocesa de Saint Kilda, que abandonessin la zona, citant la legislació marítima internacional, però després que l’avís hagi estat ignorat pels irlandesos, l’executiu d’Edimburg ha apujat el to i ara ja ha amenaçat d’abordar els vaixells infractors si no desisteixen.

En aquest sentit, ahir, Fergus Ewing, ministre escocès de Pesca, va mostrar la seva decepció durant una entrevista telefònica amb el programa de ràdio RTÉ This Week en què va demanar que es complís la llei. De tota manera, els irlandesos ja fa més de trenta anys que hi pesquen i fins ara no hi havia hagut cap problema; amb tot, Ewing va respondre que la persistència d’una acció il·legal no significava que no s’hagués de complir la llei.

Amb tot, la primera vegada que els escocesos van treure el tema de la zona d’exclusió de dotze milles al voltant de Rockall va ser l’any 2017 arran del Brexit, probablement per marcar territori i demostrar que tenen una agenda internacional pròpia independent de la del govern de Londres.

Preguntat sobre què farien en cas que els irlandesos continuessin ignorant els seus avisos, Ewing va assegurar que seguirien el protocol habitual: primer demanarien al capità del vaixell que abandonés la zona i si fos necessari anar més lluny, llavors s’abordaria el vaixell en compliment de la llei. Nogensmenys, Ewing va afirmar que no esperava arribar a aquest extrem i que el govern escocès estava a disposició del govern irlandès a fi d’intentar resoldre el contenciós per la via diplomàtica.

Per la seva banda, Michael Creed, ministre d’Agricultura, Alimentació i Pesca irlandès, va assegurar al mateix programa uns minuts després, que no tenia cap intenció de demanar als vaixells irlandesos que abandonessin la zona, adduint que són allà perquè així els ho permet la legislació europea sobre pesca i va citar la Quota d’Eglefí de Rockall, que dóna dret a Irlanda a pescar-hi aquest peix semblant al bacallà.

A més, Irlanda, si bé no reclama la sobirania de Rockall, tampoc li reconeix oficialment la que es va atorgar el Regne Unit l’any 1955, que des del 1972 considera la roca com a part d’Escòcia, i així ho va afirmar Creed, recordant que, a fi de poder reclamar un territori, les Nacions Unides exigeixen que hi hagi una presència humana de manera permanent, un fet que no es dóna a Rockall.  

Un altre que ha intervingut en aquest assumpte és Pearse Doherty, diputat del Sinn Féin per Donegal, un dels comtats amb una flota pesquera més nombrosa i amb el port de Killybegs com a base d’operacions de bona part dels vaixells que pesquen a l’Atlàntic Nord. Pearse ha exigit al govern que defensi aferrissadament els interessos dels pescadors irlandesos perquè aquesta disputa suposa un risc molt seriós per a les comunitats pesqueres de l’illa.

 

⇓ Reportatge sobre Rockall escrit l'any 2011 ⇓

Rockall és una roca d'origen volcànic al mig del no-res en ple Atlàntic Nord. Hi ha quatre països que se la disputen: el Regne Unit, Irlanda, Islàndia i Dinamarca. Cada país escombra cap a casa i defensa la teoria que més li interessa.

Quan hom veu una fotografia de Rockall, es fa difícil d'entendre per què quatre països se la disputen perquè és un illot que només mesura 31 metres de llarg per 25 d'ample, amb una alçada màxima de 21. Algun ingenu podria pensar que l'interès ve donat per la roca volcànica, que aniria molt bé per adobar les plantes de moltes cases irlandeses i britàniques, però no, l'interès recau en l'explotació del subsòl i de la riquesa marina de la zona.

Com sempre, cada país defensa la teoria que més li interessa encara que es contradigui amb casos similars. Anem per pams:

Regne Unit: El 1955, seguint les instruccions precises de Sa Majestat la Reina Elisabet II del Regne Unit i d'Irlanda del Nord i amb els rellotges sincronitzats amb el Big Ben, el Regne Unit es va annexionar la roca i més tard, l'any 1972, la va assignar a Escòcia. Això sí, el govern britànic, en un gest de generositat sense precedents va declarar que essent el Regne Unit un país lliure, es permetia a qualsevol persona de visitar l'illa i quedar-s'hi tot el temps que volgués.

Amb les lleis marítimes internacionals a la mà és el que figura en millor posició. La raó és que els territoris habitats més propers a Rockall són les illes escoceses de Saint Kilda (habitada uns mesos a l'any) i North Uist (habitada permanentment), situades a menys de 200 milles nàutiques (370km) i per tant dins de la zona d'exclusivitat econòmica (ZEE) del Regne Unit (zona lila al mapa). 

De cara a la galeria i seguint la llei al peu de la lletra, el Regne Unit renuncià a estendre la seva ZEE 200 milles nàutiques al voltant de Rockall donat que per fer-ho hi hauria de tenir algú permanentment i es conforma amb les 22 milles reglamentàries per ser territori de la Gran Bretanya, encara que deshabitat. Això no suposa cap problema perquè el que interessa als britànics és que Rockall no pertanyi a cap altre país perquè això suposaria una reducció substancial de la seva ZEE en una àrea on en teoria hi ha molts recursos naturals a explotar.

Amb el criteri utilitzat pel Regne Unit, la distància de Rockall amb zones habitades, hi ha qui és pregunta què passa amb les illes Malvines. Però possiblement, plegant un mapamundi verticalment i horitzontal, Stanley, la capital de les Malvines, quedaria a uns 10km de Bristol.

Dinamarca: Dinamarca? No surt en aquest mapa però tenen les illes Fèroe, a les que representen en tots els assumptes internacionals i de defensa. Bàsicament el que fan els feroesos és criar xais i pescar bacallà i arengades. Aquestes illes són molt conegudes per les golejades d'escàndol que rep el seu equip de futbol en la fase classificatòria del mundial i l'Eurocopa. El govern de Copenhaguen està disposat a fer el que sigui perquè els feroesos puguin tenir més ingressos i així reduir el nivell de subvencions.

El criteri danès segueix la teoria del llit o plataforma marina. Si es mira el mapa, es pot veure que hi ha una serralada submarina que uneix les Fèroe amb Rockall. Exagerant una mica, si el nivell del mar baixés uns quants metres es podria anar en cotxe d'una illa a l'altra, mentre que els britànics continuarien tenint aigua entremig.

Islàndia: tenint en compte la fallida bancària generalitzada, la baixada en les captures de bacallà i la incertesa que provoca l'única gran empresa multinacional instal·lada al país, Wikileaks, els islandesos ja van a la desesperada. Es nota que tenen origen nòrdic perquè segueixen el mateix principi que els danesos, els colors del mapa. No els vingueu amb la distància des de Saint Kilda perquè per a ells Saint Kilda és insignificant i els seus habitants temporals no són ningú.

Segons els islandesos, quan s'acaba la seva illa per la banda sud, la plataforma continental arriba fins a Rockall, a uns 1300km. A més, també expliquen als altres països per què no poden reclamar el control de Rockall, fent referència a la fossa marina que hi ha entre la roca i les illes d'Irlanda i Gran Bretanya.

Irlanda: els irlandesos, com sempre, a veure-les venir. Teoria de la distància més curta, no. Teoria de la plataforma continental, tampoc. Amb cara d'incredulitat, de sarcasme i de peix bullit, els irlandesos es van preguntar: què fem? Doncs bé, cadascú juga les seves cartes i els Irish juguen per la carta de la culpabilitat. Culpabilitat dels anglesos, of course, que històricament sempre han tingut la culpa de tot.

Així doncs, Irlanda s'ha volgut assegurar el tret i ha acordat els límits de l'EZZ amb el Regne Unit, reservant-se la zona situada al sud de Rockall i on possiblement hi ha una continuació dels recursos petroliers i de gas ja existents a la costa oest d'Irlanda (corredor de Corrib). Tenint en compte que això no suposa cap amenaça cap als interessos britànics, el Regne Unit s'hi ha avingut sense escarafalls, potser volent millorar la imatge després de 800 d'ocupació que van acabar ben entrat el segle XX... 

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt