Arrencar un caixer s'estila molt als Border Counties

Arrencar un caixer s'estila molt als Border Counties Forat fet per a robar un caixer a Irvinestown; Comtat de Fermanagh / Foto: PSNI

Això d’atracar un banc amb una pistola a la mà, un passamuntanyes o mitja al cap i cridant histèricament coses com “que no es mogui ningú!”, “tothom a terra!” o “vinga, els diners, collons!” sembla que ja no s’estila als Border Counties, és a dir, els comtats situats al llarg de la frontera entre la República i el Nord, i darrerament s’ha imposat un respecte escrupolós cap a la clientela, a qui no es vol molestar mentre fa gestions a qualsevol sucursal, amb menció especial per a la iaia que demana al personal de l’oficina que transfereixi petites quantitats de diners d’un compte a l’altre.

Aquesta és la conclusió a la qual s’arriba amb el nombre de robatoris de caixers automàtics, no de robar a algú que estigui traient diners sinó emportar-se el caixer sencer, que ha arribat als onze casos durant els darrers dotze mesos. Evidentment, un caixer no és una cosa fàcil d’endur-se, puix que sol estar ben subjectat a l’estructura de l’edifici que l’allotja, i és per això que el modus operandi de la majoria de malfactors especialitzats en aquest camp és el mateix: rebentar-ho tot.

En aquest sentit, els delinqüents fan servir maquinària del sector de la construcció, sobretot excavadores, que enderroquen les parets i el voltant del caixer, que després s’emporten sencer en una furgoneta. Un cop arribats a la seva base d’operacions, que sol ser un indret allunyat de qualsevol zona habitada a fi de poder fer tot el soroll que vulguin sense aixecar cap sospita, obren el caixer, si cal, trencant-lo o serrant-lo, i agafen els bitllets.

Els caixers més afectats solen ser els que hi ha dins de botigues de zones rurals, que no tenen les mateixes mesures de seguretat que les oficines bancàries, sobretot amb relació al gruix de les parets. Els caixers situats en establiments comercials els emplenen els botiguers, tot i que no tenen accés als bitllets que hi ha a l’interior, i quan algú treu diners, el banc abona l’import al compte del botiguer i el carrega al compte de qui treu diners.

Bàsicament, aquest sistema és una manera fàcil per al botiguer de no haver d’anar al banc a dipositar la recaptació i alhora ofereix un servei a la gent que necessita treure diners, sigui client o no, tot i que per arribar al caixer molt sovint s’ha de creuar tota la botiga, per la qual cosa la probabilitat de compra augmenta. De tota manera, arran dels robatoris i els costos econòmics derivats de tanta destrossa, hi ha molts comerciants amb caixer que ja han demanat a les entitats bancàries que se l’emportin.

Font: The Irish Times

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt