La desfilada de Sant Patrici atrau milers de persones

La desfilada de Sant Patrici atrau milers de persones La desfilada de Sant Patrici 2019 al centre de Dublin / Foto: Liffey

17 de març, Sant Patrici, Patró d’Irlanda, una festa que, primer gràcies a la diàspora repartida arreu del planeta, sobretot als altament mercantilitzats Estats Units, i ara amb les xarxes socials, ha esdevingut un fenomen mundial en què domina clarament el color verd, el més representatiu de l’illa maragda, amb tota classe de parafernàlia per a l’ocasió, això sí, destaca el clàssic dels clàssics: el barret de leprechaun, el follet de bosc irlandès.

↓ GALERIA DE FOTOS a sota ↓

El moment més multitudinari de les festivitats del Sant Patró, que duren una setmana en el marc del Saint Patrick’s Festival, és la tradicional desfilada i malgrat que n’hi ha arreu, amb tota mena de mides en funció de la població, la més important, evidentment, és la que travessa els carrers més cèntrics de la capital, començant a Parnell Square (Dublin 1) i acabant una mica més enllà de la Catedral de Sant Patrici (Dublin 8), amb un recorregut d’unes tres hores.

L’esdeveniment aplega centenars de milers de persones, que es concentren en carrers que no són gaire amples, de fet, a banda d’O’Connell Street a Dublin no hi ha cap carrer ample, que sumat a la gran quantitat de barrets de leprechaun que duu la gent fa que, molt probablement, la parade dublinesa sigui un dels actes en què un percentatge més alt d’assistents no veu absolutament res. Els que sí que ho solen veure són els més petits, que aprofiten la norma no escrita de deixar-los posar a primera fila, o la gent que hi va amb escales plegables.

Uns dels primers a passar són l’exèrcit, la Garda i el batlle, aquest darrer amb una carrossa d'època. Després, entre els qui desfilen hi ha una mica de tot però el que més destaca són les bandes de música de les universitats nord-americanes, amb bombo i platerets, trombons, trompetes i majorettes, com a les pel·lícules. I entremig, un ampli ventall d’entitats i associacions, unes amb més gràcia que les altres, molta coloraina, música i ball, que fan de farciment. I com sempre, tanquen la desfilada els ciclistes vestits d’època.

Un cop acabada la parade, els operaris recullen les tanques i després, gairebé literalment, es crida aparteu les criatures!, perquè comencen unes hores en què els sortidors de cervesa dels pubs més cèntrics brollen sense aturador, sobretot a la zona de Temple Bar (Dublin 2), punt neuràlgic de la diversió a la capital irlandesa.

I evidentment, unes hores més tard, fruit de l’eufòria i de la relaxació de les normes (home, que és Sant Patrici...), comencen els problemes amb els qui s’han passat de frenada amb la beguda, amb baralles sense cap motiu aparent, joves i no tan joves que no poden mantenir-se dempeus, les urgències dels hospitals plenes a vessar, un drama, escolti.

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt