Fa unes setmanes i després de més de vint anys sense canviar-la, Aer Lingus va presentar la seva nova imatge corporativa, molt més moderna, i ara sembla que aquesta modernització ha arribat a algunes herències del passat que afectaven les hostesses de la companyia, que havien de dur obligatòriament faldilla i maquillatge. Així doncs, a partir de novembre, que és quan es preveu que les tripulacions i el personal d’atenció al client estrenin el nou uniforme dissenyat per Louise Kennedy, les dones tindran l’opció de dur pantalons.

Els canvis arriben després que Aer Lingus endegués un període de consultes i suggeriments amb els treballadors i s’emmarca en l’objectiu d’adaptar-se al temps actual, sobretot amb relació a la manera d’abillar-se en un entorn laboral, i és que la percepció que molts usuaris tenen de la companyia aèria del trèvol és una mica clàssica o antiquada.

De tota manera, la tripulació de cabina tindrà diverses opcions a l’hora de triar l’uniforme amb un ampli ventall de combinacions que aniran des del classicisme que de sempre ha imperat a la companyia fins a opcions més modernes. Això sí, el que no canviarà serà el verd, que ha estat el color distintiu dels uniformes des que el 1948 va substituir el marró militar dels tres primers anys, obra de Sybil Connolly, de la casa Pimms.

L’actual uniforme d’Aer Lingus, de color xarxet (teal green) i que també va ser dissenyat per Kennedy, data del 1998 i ha estat el que més temps ha durat; abans n’hi havia hagut uns quants més, la majoria dissenyats per reconeguts creadors irlandesos de la seva època com Irene Gilbert (1958-1963, 1966-1970), Neillí Mulcahy (1963-1966), Digby Morton (1970-1975), Ib Jorgensen (d’origen danès i amb dos dissenys consecutius, 1975-1986 i 1986-1989) i Paul Costello (1989-1998).

Foto original