Als autobusos de Dublin la gent s’hi deixa de tot i més

Als autobusos de Dublin la gent s’hi deixa de tot i més Un autobús a O'Connell Street, Dublin 1 / Foto: Liffey

A final d’any es preveu que la flota de Dublin Bus, amb més de mil vehicles anant amunt i avall per la ciutat i rodalia, haurà transportat uns cent cinquanta milions de passatgers, 10 milions més que al 2017; la majoria d’usuaris surten de l’autobús duent les mateixes coses que en pujar però, segons es pot veure clarament a l’oficina d’objectes perduts que la companyia té a Earl Place (Dublin 1), a tocar de la seu corporativa d’O’Connell Street, n’hi ha alguns que s’hi deixen de tot i més.

En aquest sentit, a l’oficina hi ha actualment uns 1.900 objectes oblidats pels usuaris de l’autobús, una xifra que en els darrers anys ha augmentat en línia amb l’increment de passatgers fruit de la bonança econòmica, que ha fet que hi hagi més gent que faci servir el transport públic per a desplaçar-se cap a la feina.  

Entre els objectes més habituals abandonats alegrement pels commuters hi ha paraigües, mòbils, moneders, claus, ulleres, carnets d’estudiant, material escolar, Leap Cards i targetes de la Seguretat Social. La majoria d’aquests objectes no són reclamats pel seu propietari, a excepció de moneders i carteres, en les quals, segons explica Joe Elliott, de l’oficina d’objectes perduts, hi sol haver entre 40 i 60 euros.

En un nivell més alt hi ha objectes més difícils de perdre, potser fruit de la deixadesa, com cotxets, maletes, ordinadors portàtils o instruments musicals; en aquest darrer cas destaquen clarament les guitarres i a una certa distància els ukuleles, amb unes dimensions que faciliten que la gent se'ls oblidi al seient.

I a l'hora de recuperar-los, a banda de demostrar que hom n’és el propietari s’ha de pagar dos euros. En cas que al cap d’un mes d’arribar a l’oficina no el reclami ningú, es dóna a ONGs; per exemple, els mòbils es donen a la Jack and Jill Foundation, que ajuda els pares que tenen infants malalts a casa. L’única excepció són els ordinadors, que es guarden a l’oficina durant més de temps.

Una altra tendència a l’alça que Elliott ha vist durant els darrers anys és la d’escriure el número de telèfon al material escolar i és que els més joves, probablement per estar més pendents de mirar la pantalla del mòbil, també han esdevingut uns clients habituals de l’oficina d’objectes perduts.

Font: Irish Independent

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

Torna a dalt