Durant els anys de crisi el govern es va veure obligat a retallar el salari de les noves graduades en infermeria que començaven a treballar a la xarxa d'hospitals del Servei de Salut (HSE) i això va fer que la majoria decidís d'emigrar cap a països amb unes millors condicions laborals, a destacar el Regne Unit i Austràlia. Així doncs, Irlanda es quedava sense infermeres, amb l'agreujant que l'Estat s'havia fet càrrec d'una part important del cost de formació.

Amb la recuperació de les finances públiques, al juliol de l'any passat el Servei de Salut va endegar una campanya de “repatriació” i des de llavors s'ha gastat 244.000 euros en atraure infermeres que havien marxat a l'estranger, a qui ofereix 1.500 euros per a despeses de mudança així com accés a cursos de formació de postgrau. També s'ha gastat 200.000 euros en agències de selecció i 44.000 en publicitat i un web.

Amb tot, la campanya de captació no ha acabat d'engegar mai i en gairebé un any i mig només s'ha reclutat 88 infermeres. A més, segons l'INMO, el sindicat que representa la majoria dels treballadors del sector, ja n'hi ha hagut 40 que han tornat a marxar.

L'explicació a aquesta dada és que malgrat la millora salarial i els beneficis socials com la formació, les condicions en alguns països de l'estranger continuen essent molt millors, sobretot per a les infermeres irlandeses, que tenen molt bona reputació. També cal tenir en compte la competència dels hospitals privats a Irlanda, que paguen més.

Font: Irish Examiner