Ahir, a O’Connell Street (Dublin 1), va commemorar-se el Lockout de 1913 amb la reproducció d’alguns episodis que van tenir lloc fa exactament 100 anys al mateix carrer com la icònica càrrega policial amb porres que va acabar amb dos morts i desenes de ferits, fets que es recorden com el Diumenge Sagnant (Bloody Sunday, no s’ha de confondre amb el de Derry).

La història va ser un estira-i-arronsa entre el líder sindical Jim Larkin (foto), conegut com a Big Jim, i l’empresari William Martin Murphy, que controlava diverses empreses com la del tramvia i bona part dels mitjans de comunicació. Larkin va fer una crida a la vaga indefinida per protestar contra les condicions no només laborals sinó de la vida diària de la classe treballadora, en què el més normal era que diverses famílies compartissin el mateix habitatge insalubre.

Els primers a fer vaga van ser els conductors de tramvia però poc a poc uns 20.000 treballadors de diversos sectors van sumar-s’hi fins al punt de deixar Dublin gairebé paralitzada. De tota manera, el fet que alguns empresaris van contractar mà d’obra del Regne Unit i la fam que van començar a patir els vaguistes, va fer que la situació tornés a la normalitat al gener del 1914.

En aquell moment semblava que Larkin i els sindicats havien estat derrotats, perquè no van aconseguir de millorar gaire les condicions de vida i laborals dels obrers, però el Lockout va ser un punt d’inflexió a la història d’Irlanda que va fer néixer en la consciència col·lectiva que els treballadors tenien uns drets i que els empresaris els havien de respectar.

URL curta: ves.cat/hlvE