Un canvi d'ús força habitual que hom pot trobar a Dublin són les antigues esglésies anglicanes situades al centre de la ciutat que, arran de la manca d'assistència a les misses causada per l'èxode de feligresos protestants cap a barris benestants del sud, van desamortitzar-se i des de llavors han tingut un nou ús ben variat, com pubs, oficines, centres d'informació turística, viver d'empreses, cibercafès o albergs, entre altres.

De tota manera, si hi ha un lloc on queda perfectament reflectit que a qualsevol edifici, terreny o vehicle se li pot donar una nova vida aquest és el Wolfe Tone Park (Dublin 1), una plaça situada entre els carrers Jervis i Wolfe Tone en què hi ha una antiga església convertida en un modern pub, un antic cementiri convertit en parc, un hospital convertit en centre comercial i apartaments dúplex i un antic tramvia lisboeta que fa de bar.

GALERIA DE FOTOS al final

SAINT MARY'S CHURCH

La Saint Mary's Church, situada a Mary Street entre Jervis i Wolfe Tone Street i construïda al segle disset, va ser una de les primeres esglésies de Dublin amb galeries subterrànies. A causa del declivi de feligresos protestants que s'havien mudat cap a zones benestants allunyades del centre, l'Església d'Irlanda va deixar de fer-hi actes el 1981 i la va cedir a l'església ortodoxa grega, que hi va romandre durant cinc anys però que se'n va anar a causa de la inseguretat de l'edifici per finalment vendre-la.

A partir de llavors va iniciar una espiral de canvis començant per una botiga de llibres de segona mà, després una galeria d'art i finalment una botiga de decoració; l'any 1996, l'empresari John Keating la va comprar amb la intenció de convertir-la en un pub. Les obres de restauració van durar uns quants anys i la inversió va ser d'uns quinze milions d'euros. El pub es va inaugurar el desembre del 2005 amb una espectacular doble barra a la nau central, orgue i un entramat de sales de diverses dimensions aprofitant les galeries subterrànies. Uns anys més tard Keating s'ho va vendre i el pub ara té un nom ben lògic, The Church.

La nota curiosa de la història és que el lloc ja havia estat relacionat amb el món de la cervesa més de 250 anys enrere i és que en aquesta església s'hi va casar Arthur Guinness, el fill del fundador de la mítica marca de cervesa negra i icona nacional. El senyor Guinness se l'esperava durant la inauguració del pub però si hi va anar, no es va donar a conèixer; de tota manera, els del pub van tenir el detall de posar-hi una placa recordant el casori. Foto: Laia Esteve

EL CEMENTIRI

La parròquia de Saint Mary's Church era molt popular entre les classes benestants protestants i això feia que tothom volgués ser enterrat al cementiri que hi havia al costat, al lloc on avui hi ha el Wolfe Tone Park. A mitjan segle dinou hi havia tanta gent enterrada que es va decidir de treure cadàvers a fi de fer lloc als nous difunts, una operació que va causar moltes molèsties als veïns, atès que els cossos estaven putrefactes.

A partir dels anys quaranta del segle vint el lloc va esdevenir lloc d'esbarjo i les làpides van traslladar-se a l'extrem sud, on avui encara hi són (galeria de fotos a sota). L'any 1966 l'Església d'Irlanda va desamortitzar el terreny del cementiri i el va vendre a l'ajuntament, que el va convertir en el Wolfe Tone Park, encerclant-lo amb tanques i col·locant làpides al voltant de tot el perímetre. Era un parc molt de l'època, amb molt de verd i amb camins sense gespa per a passejar-hi, com Saint Stephen's Green, això sí, més petit.

L'any 1998, coincidint amb el dos-cents aniversari de la mort de Wolfe Tone, un nacionalista irlandès que va lluitar contra la dominació britànica, l'ajuntament va convocar un concurs per a remodelar el parc. La proposta guanyadora va treure les tanques però va deixar les làpides de la banda sud, posant-ne més en fila a la banda oest (veure galeria). El canvi va fer del parc un lloc molt més obert, combinant una zona dura al quadrant nord-est amb gespa a la resta.

Tanmateix, amb l'augment de l'accessibilitat el parc va esdevenir un lloc de trobada entre traficants i drogoaddictes, alcohòlics i brètols, un problema que encara continua avui. Per si no tingués prou problemes, el parc també va ser víctima de l'estructura erigida pel programa televisiu The Box, que en va malmetre la gespa. Malgrat la promesa de l'ajuntament de tornar-li el color verd, avui el parc continua sense gespa i molt probablement així continuarà en el futur perque és un lloc molt propici a instal·lar tot tipus d'estructures com atraccions o casetes de fira.

Amb tot, hi ha qui no es resigna a veure el parc amb la glòria d'antany i demana una intervenció ràpida i radical a l'ajuntament, sobretot amb referència a la gespa i a la instal·lació de tanques. De fa uns anys l'Associació de Comerciants del centre de Dublin també vol canviar el nom, passant de parc a plaça, perquè troben que parc és massa pretensiós i no s’adiu gens amb la realitat. Foto: William Mooney / Dublin City Libraries and Archive

EL JERVIS STREET HOSPITAL

Al costat est de la plaça hi ha un edifici força imponent amb una façana feta de maó rogenc i on destaquen unes finestres molt altes: és l'antic Jervis Street Hospital, que va obrir les portes l'octubre del 1804. El centre sanitari fou construït per la Charitable Infirmary, una entitat caritativa fundada l'any 1718 per sis metges i que va tenir la primera seu a Cook Street (1718-1798), la segona al King's Inn Quay (a partir del 1798) i que el 1804 va obrir al número 14 de Jervis Street, lloc on hi havia hagut la mansió del Duc de Charlemont, que va ser adquirida per la Charitable Infirmary.

Nogensmenys, l'antiga mansió estava en un estat deplorable i ben aviat es va fer evident que no servia per a allotjar un hospital; així doncs, els fiduciaris de l'entitat van organitzar una col·lecta de fons que va ser generosament subscrita pels comerciants més pròspers de la ciutat.

Després de fer unes quantes modificacions a l'edifici a fi d'adaptar-se a les necessitats d'un hospital, el centre va esdevenir un punt neuràlgic de la ciutat, sobretot per la gran activitat econòmica que hi havia al voltant, amb mercats, negocis de tot tipus i transport de mercaderies. L'any 1852 es va traspassar la gestió a les Germanes de la Mercè (Sisters of Mercy) i el 1877 es va ampliar l'edifici, que és el que ha perdurat fins ara.

Tractant-se de Dublin no hi podia faltar l'apunt joycià i l'any 1894 s'hi va celebrar una festa d'estil oriental anomenada Araby, un nom que, molt probablement, va inspirar James Joyce a titular un dels capítols del seu llibre “Dublinesos”, el tercer, “Aràbia” a la versió catalana.

Durant els gairebé dos-cents anys en què va estar en servei, l'hospital va ser testimoni de la història de Dublin, penes i alegries, l'esplendor i la caiguda de l'època georgiana, la crisi sorgida arran de l'Acte d'Unió de l'any 1801, l'Emancipació Catòlica, la Gran Fam, els grans avenços industrials i tecnològics de l'època victoriana, els Fets de Pasqua, la Guerra d'Independència i la Guerra Civil.

L'hospital va tancar l'any 1987, un cop acabada la construcció del Beaumont Hospital al barri homònim, i l'any 1996, després d'una gran remodelació de tota la zona contigua, va tornar a ser d'utilitat, però amb uns usos molt diferents: la planta baixa i els pisos inferiors van quedar integrats al Jervis Shopping Centre, amb aparcament inclòs, i els pisos superiors van allotjar apartaments dúplex, aprofitant la gran alçada de sostre que tenien les dependències de l'hospital. Foto: Liffey

EL TRAMVIA-BAR

La darrera incorporació a la plaça del canvi d'usos fou el Tram Café, que ofereix begudes i menjar, tant de fred com de calent amb un menú que canvia cada dia. Es pot consumir fora a la terrassa o dins del tramvia, on hi ha unes fotografies que mostren tot el procés de rehabilitació del vehicle, i també fan menjar per a emportar-se així com càtering per a empreses i esdeveniments.

El tramvia va ser construït a Filadèlfia (EUA) l'any 1902 i va passar la major part de la seva vida circulant pels carrers de Lisboa. Quan va ser retirat de la circulació va anar a parar a un museu de Colwyn Bay (País de Gal·les) i finalment va acabar en un camp d'una granja de Mullah (Comtat de Cavan).

L'actual propietari, Dave Fitzpatrick, el va descobrir un dia que es va perdre per les estretes carreteres de Cavan i se'n va enamorar; de seguida li va sorgir la idea de reconvertir-lo en un cafè ambientat als anys vint però no va ser fàcil de comprar-lo perquè no estava a la venda. Tanmateix, després de diversos intents fallits i de molta insistència, el propietari va decidir de vendre-li; llavors Fitzpatrick el va deixar aparcat a la granja d'un amic durant tres anys, període durant el qual li van tornar la glòria d'antany i van preparar tota la paperassa.

El darrer pas va ser fer una sol·licitud a l'ajuntament de Dublin per tal de poder instal·lar-lo a la plaça, un indret una mica delicat per haver estat el cementiri de Saint Mary's Church. Això va requerir la contractació d'arqueòlegs durant la instal·lació de serveis com aigua i llum però finalment, el diumenge 24 d'abril del 2016 el tramvia era a lloc i el dilluns 25 ja van començar a atendre la clientela. Foto: Liffey