Diu la història que Saint Patrick va arribar a Irlanda al segle V per cristianitzar-la; a més, després del seu pas per l'illa no hi hagueren serps. El que no diu la història és que abans tampoc n'hi havia.

Els primers invasors víkings van adaptar-se al cristianisme i la seva integració fou relativament senzilla. El problema va sorgir amb l'arribada massiva de colons anglesos protestants, als quals se'ls va oferir terres (plantations) que fins aleshores havien estat dels irlandesos catòlics. Més que un problema de religions fou un problema de classes.

Al llarg dels segles, cada comunitat va tenir els seus llocs de culte, però després de la independència esglaonada d'Irlanda, moltes esglésies protestants de la part nord de Dublin van veure com cada vegada hi havia menys gent que anava a missa; principalment perquè la majoria de protestants van anar a viure als barris del sud. Moltes d'aquestes esglésies s'han desamortitzat (deconsecrated).  

Quan hom passeja per qualsevol ciutat o vila catalana que hagi tingut uns quants segles de civilització cristiana i veu una església, es pot imaginar fàcilment què hi haurà dins de l'edifici. A Dublin, sobretot a la part nord, a vegades les coses no són com un s'espera i et trobes amb una sorpresa.