Històries de l'Irish Social Welfare
El sistema de benestar social irlandès, tan generós, tan anacrònic, quan hom entra en una oficina del Social Welfare sembla que el temps no hagi avançat i els mètodes utilitzats per comunicar-se amb els ciutadans són força exòtics.
Qui no ha rebut mai un sobre de color marró amb el seu nom i adreça escrits a mà i amb molt mala lletra. I dins del sobre? Qualsevol fotocòpia ronyosa amb indicacions escrites de qualsevol manera també a mà i fins i tot amb un post-it addicional amb més indicacions.
Molt sovint a la premsa irlandesa hi apareixen notícies relacionades amb el departament de Benestar Social i és que el sistema de subsidis i ajudes irlandès és molt particular tant per la generositat com per la facilitat d'inventiva que tenen els defraudadors que viuen o fins i tot s'enriqueixen a costa de l'Estat.
Aquest tipus de notícies han fet que hi hagi la creença que Irlanda és Hollywood i que és millor no treballar però un estudi de l’Institut Irlandès de Recerca Social (ESRI) publicat recentment desmuntava el mite i afirmava que només seria vàlid en un 3% dels casos en què es donen unes circumstàncies molt particulars.
Segons dades de l’ESRI, un 80% dels aturats incrementarien els seus ingressos com a mínim un 50% si treballessin (àdhuc a temps parcial). Fent un càlcul ràpid amb el salari mínim de 8.65 euros l'hora surt que passarien de cobrar 9.776 euros anuals (o 188 a la setmana) a com a mínim 17.992 (8.65€/h x 40h x 52 setmanes).
Entre els casos més sonats d'abusadors del sistema i denunciat pel senador laborista Jimmy Harte, hi ha el d’una família d’origen bosnià resident a Dublin formada per sis persones (una parella i quatre menors) que cobra 90.000 euros per no fer absolutament res. El senador va demanar que es limités el total de subsidis que una mateixa família pugui rebre a 50.000 euros, si no el que s'està fent és incentivar la ganduleria puix que per tenir uns ingressos nets de 90.000 euros una parella en què els dos members treballessin haurien de tenir uns ingressos bruts de 140.000 euros. Als 90.000 euros anuals hi arriben amb els següents subsidis setmanals:
• Ajuda per minusvalia del pare: 322 €
• Ajuda per fer-se càrrec d’un nen que no és fill seu: 286 €
• Ajuda pel lloguer: 276 €
• Ajuda per la mare que té cura del marit: 380 €
• Beneficis per fills: 288 €
• Ajuda per les necessitats especials de la filla: 211 €
Al mes de març també va fer-se pública la denúncia d’un empresari que havia vist com dues persones a qui havia ofert una feina retribuïda amb 28.000 euros l'havien rebutjada perquè cobraven més de Benestar Social. Altre cop eren casos molt specifics: estrangers (romanès i filipí), casats, amb fills i vivint en un habitatge de lloguer.
L’altre apartat és el dels defraudors que aprofiten el descontrol total i la mala organització del department de Benestar Social que sumat a la manca d'una base de dades comuna que aglutini informació d'altres organismes públics fan que es produeixin casos que podrien aparèixer en qualsevol llibre de Franz Kafka:
Amb el número 1 hi ha Paul Murray que va defraudar 248.000 euros al departament de Benestar Social mitjançant sol·licituds falses a partir del 2005 quan li van diagnosticar una osteoporosi i una osteoartritis que li van fer veure com n’era de fàcil accedir a subsidis. Va ser llavors quan va començar a utilitzar identitats i documents falsos en diferents comtats.
Durant cinc anys va estar vivint a Tailàndia i tornava cada tres mesos per signar a l’oficina de Benestar Social. Com estava “malalt” no havia d’anar a l'oficina de correus a cobrar cada setmana sinó que li ingressaven els diners directament al seu compte bancari.
El van enxampar per haver estirat massa de la corda utilitzant fins i tot familiars. El seu germà Patrick, resident a Austràlia, va fer una sol·licitud per obtenir un passaport i els responsables d’expedir-lo van descobrir que algú altre ja l'havia sol·licitat abans. Va ser llavors quan van donar l’alerta a Benestar Social i quan el 19 d'octubre del 2010 Murray va anar a signar a l'oficina de Cavan hi havia un policia esperant-lo amb unes manilles.
El fet que Murray cobrés subsidis d’oficines de Benestar Social de diversos comtats i amb identitats diferents va treure a la llum un altre problema, el de les persones fictícies que no existeixen físicament però que tenen un número de la Seguretat Social (PPS Number) i que va confirmar-se quan van fer-se públiques les dades del cens 2011 en què per a una població de 4.58 milions d'habitants hi havia 7.2 milions de PPS Numbers. Una petita part de la diferència de 2.6 milions s'explica pels estrangers que van venir durant els anys del boom econòmic i que han tornat als seus països d’origen però una part molt gran d’aquests 2.6 milions es tem que sigui a causa del frau.
També hi ha els que cobren per suposada malaltia i el govern irlandès s'ha pres molt seriosament la detecció d'aquest tipus de frau. En una recent batuda contra els receptors de subsidis per diverses malalties, dels 133.000 beneficiaris que hi havia inscrits, 11.600 van perdre les prestacions després de ser examinats per metges contractats per Benestar Social i veure que no estaven tan malament. Uns altres 13.000 no van presentar-se a la revisió mèdica, segurament perquè haurien fet massa bona cara i també van perdre el subsidi.
Un responsable del Col·legi de Metges va admetre que bona part de la culpa era d'alguns metges de capçalera que tenien una relació massa estreta amb els pacients que portaven molts anys anant a la seva consulta i això facilitava que s'expedissin certificats mèdics que no eren del tot correctes.
Un altre tipus de frau descobert va ser el d’uns 2.000 condemnats per la justícia irlandesa reclamant i cobrant subsidis als quals no tenien dret. Quan una persona va a la presó se li retira el dret a cobrar subsidis principalment perquè no necessita diners per subsistir atès que l'estada a la presó li surt gratuïta. El problema és que és responsabilitat del reclús de notificar-ho al departament de Benestar Social i evidentment, molts no ho fan; a més, envien algú del seu entorn a cobrar el subsidi setmanalment a l'oficina de correus.
La situació va esdevenir surrealista en saber-se que l'any passat, a banda de 1.661 presos que cobraven subsidis tot i estar a la presó, hi havia 381 persones en situació de fuga (on the run) i buscades per la justícia que anaven tranquil·lament a cobrar el subsidi cada setmana a la seva oficina de correus habitual.
Però darrerament el govern, amb la ministra de Benestar Social Joan Burton al capdavant, s’ha posat les piles en aquest tema i ha endegat una sèrie de mesures per combatre el frau; la més efectiva és un servei d'espietes en què la gent pot denunciar veïns o familiars anònimament i que ha estat un gran èxit a l’hora de descobrir sobretot mares solteres que no són tan solteres, gent que treballa però que cobra el subsidi d’atur i els que viuen a Irlanda del Nord i creuen la frontera per cobrar un subsidi que no els correspon. De moment, en els primers set mesos del 2011 ja s’han estalviat 345 milions d'euros.