La gravetat dels fets que van tenir lloc el passat diumenge a Catalunya durant la celebració del referèndum d'independència, que va oferir al món la brutalitat de la policia espanyola repartint a tort i a dret contra els ciutadans que com en qualsevol país normal van voler anar a dipositar el seu vot dins d'una urna, ha disparat l'interès de la televisió pública RTÉ, que ha convidat als seus programes de màxima audiència alguns membres de la comunitat catalana a Irlanda.

La primera aparició (vídeo a sota) va ser al programa de Claire Byrne, que s'emet cada dilluns a la nit, i va comptar amb la presència d'alguns membres del Casal Català d'Irlanda com Dani Orta, que va explicar que el diumenge havia estat un dia molt difícil i va detallar com havia anat la jornada a partir de la informació proporcionada per alguns familiars seus que eren a Barcelona i rodalia. Orta va mostrar la seva incredulitat pel fet d'haver de defensar urnes, preguntant-se com era possible que això passés en un país de la Unió Europea el 2017.

Byrne va anunciar que una enquesta encarregada pel programa i feta amb una mostra de 1.000 persones havia revelat que un 65% dels irlandesos creien que els catalans tenien dret a decidir el seu futur (un 25% no en tenien una idea clara i un 10% s'hi mostrava en contra).

I ahir a la nit va ser el torn del programa Prime Time (vídeo a sota), que tracta temes d'actualitat, amb Albert Llussà com a convidat. L'advocat manresà, que de fa molts anys resideix a Dublin i que està especialitzat en drets civils, va fer una intervenció molt tècnica explicant en anglès pla tot l'entramat legal sobre el referèndum, recordant que, amb el codi penal a la mà, no era il·legal de convocar-lo i que el Tribunal Constitucional només l'havia suspès. També va explicar que el moviment independentista era totalment pacífic i que el principi d'integritat territorial només s'aplica en cas d'atac d'un altre país, no en cas que una part del territori vulgui separar-se.

En el camp parlamentari, si fins fa un dies la posició del govern irlandès havia estat de diplomàcia de manual, és a dir, dient que això era un afer intern, les imatges de diumenge han obligat el Taoiseach Leo Varadkar a canviar el discurs i fins i tot s'ha compromès, pressionat per Gerry Adams (vídeo a sota), líder del Sinn Féin, a trucar a Mariano Rajoy per a demanar-li explicacions. També el sotsministre John Halligan ha demanat a Varadkar que cridi a consultes l'ambaixador espanyol a Irlanda.

URL curta: bit.ly/2hLjmvh