Malgrat que la Carrisbrook House té vuit plantes, només n'hi ha una de llogada, la cinquena, i és que l'únic llogater d'aquest edifici situat a la Pembroke Road de l'exclusiu barri de Ballsbridge (Dublin 4) és l'ambaixada d'Israel. Els darrers veïns que van tenir els diplomàtics del país de l'Orient Mitjà van ser els treballadors de la companyia de fons d'inversió AIB Fund Managers, que van abandonar l'edifici aprofitant una clàusula inclosa al contracte de lloguer que els ho permetia; l'empresa va adduir temors en seguretat internacional.

Així doncs, ja fa molt de temps que els israelians han estat sols en aquest immoble i la desesperada cerca de llogaters per part de l'IDA, l'agència estatal que promou econòmicament Irlanda i que assessora els inversors internacionals que volen establir-se a l'illa, no ha reeixit. En aquest sentit, totes les empreses a les quals s'ha ofert de llogar part de l'edifici, incloses algunes agències estatals, han declinat l'oferta.

A banda del fet que hi hagi l'ambaixada d’Israel, d'ençà del 1995 i amb un contracte de trenta anys, el temps que fa que es va construir -final dels anys seixanta-, l'estat de conservació i la configuració no fan de l'edifici un lloc gaire atractiu per a instal·lar-s'hi, malgrat que la zona és una de les més cercades de la capital irlandesa i disposa d'un aparcament privat amb seixanta-quatre places.

La solució més lògica seria el trasllat de la delegació diplomàtica a un altre lloc, però tot i les temptatives de l'IDA, amb diverses rondes de negociació, per ara, els israelians diuen que no es mouen de la Carrisbrook House i així ho van demostrar clarament l'any passat quan tenien la possibilitat de trencar el contracte de lloguer sense ser penalitzats.  

Amb tot, el qui hi ha perdut més en aquesta història és el contribuent irlandès perquè fins a l'any passat el 85% de l'espai restant que no ocupava ningú l'havia de pagar l'IDA, que havia signat un contracte de lloguer de seixanta-cinc anys amb el propietari. Durant set anys, del 2008 fins al 2015, la broma va costar un milió d'euros anuals i al final, l'IDA, en lloc de continuar pagant fins a la fi del contracte, encara dinou anys més amb un cost total de 22,5 milions d'euros, va decidir d'exercir la clàusula de trencament, això sí, pagant una penalització de 9,4 milions d'euros.

Font: Irish Independent