Després d’esperar 70 dies Irlanda ja té nou govern

Després d’esperar 70 dies Irlanda ja té nou govern Foto de família del nou govern / Foto: Merrion Street

L'enrevessat resultat electoral sorgit de les urnes el passat 26 de febrer va derivar en una llarga ronda de negociacions que han durat 70 dies i que van acabar ahir, al quart intent, amb la reelecció d'Enda Kenny com a Taoiseach per 59 vots a favor a 49 en contra, essent la primera vegada a la història que un membre del Fine Gael repeteix al càrrec de primer ministre, i amb la formació d'un nou govern que, en un fet gens habitual en la política irlandesa perquè el partit és el partit, inclou tres independents.

La llarga espera ha estat causada pel fet que el Fine Gael tenia diversos fronts oberts a l'hora de mantenir-se al govern:

- Primer havia d'obtenir el vistiplau del Fianna Fáil, el seu històric rival des de temps de la Guerra Civil, de qui s'esperava o bé que entrés al govern, en el que hauria estat “la Gran Coalició”, o abstenint-se i permetre un govern del Fine Gael en minoria. Finalment, després d'arribar a un acord per posposar indefinidament el rebut de l'aigua, un dels temes centrals de la campanya electoral i considerat una línia vermella, el Fianna Fáil va comprometre's a abstenir-se.

- Un cop tancat l’acord amb el Fianna Fáil es va haver de negociar amb els diputats independents, que en estar molt arrelats al seu districte electoral practiquen la coneguda com a “política de parròquia”, és a dir, defensar a ultrança els interessos de la seva circumscripció encara que això vagi en contra de l'interès nacional. Finalment, després de satisfer les demandes d'alguns independents, sobretot els de la Irlanda rural, com un pla per dur la banda ampla a zones poc habitades, defensar i reconèixer els talladors de torba o reobrir algunes comissaries tancades, el Fine Gael va aconseguir els suports necessaris.

Pel que fa al nou govern, hi ha tres independents: Shane Ross, un històric del Parlament sempre molt crític amb qualsevol govern i que ara administrarà la cartera de Transport, Esports i Turisme; Katherine Zappone, una activista amb una llarga trajectòria en la defensa dels drets del col·lectiu LGBT que ara ha estat nomenada ministra per a la Infància i Joventut, i Denis Naughten, que assumeix la cartera de Comunicacions, Canvi Climàtic i Recursos Naturals.

A destacar la promoció de Frances Fitzgerald, que repeteix al capdavant del departament de Justícia i que alhora ha estat nomenada Tánaiste (viceprimera ministra), i de Simon Harris, la nova promesa del Fine Gael, que li han atorgat la cartera de Sanitat, una de les més difícils atesa la situació que impera en la majoria d'hospitals, on les llargues llistes d'espera i els malalts atesos en lliteres són el pa de cada dia.

Repeteixen com a ministres, tot i que alguns canviant de departament, Michael Noonan (Economia), Simon Coveney (d'Agricultura i Defensa cap a Habitatge, Planificació i Adminstració Local), Paschal Donohue (de Transport a Despesa Pública i Reforma), Leo Varadkar (de Sanitat a Benestar Social), Charlie Flanagan (Afers Estrangers), Richard Bruton (de Treball a Ensenyament) i Heather Humphreys (Arts, Afers Rurals i Gaeltacht).

URL curta: bit.ly/1NmycCa

Escriu un comentari

Assegura't que emplenes tota la informació requerida, marcada amb asterisc (*).

 

Torna a dalt