Dissolt el Dáil i finalitzada la trenta-tresena legislatura, engega una de les campanyes electorals amb un resultat més incert, tant per la pèrdua de pistonada del Sinn Féin, que havia liderat les enquestes durant molt de temps, però que s’ha vist esquitxat per diversos escàndols de comportament inapropiat d’alguns dels seus membres, com per la irrupció de candidats molt allunyats dels límits habituals de l’arc parlamentari, sobretot per la dreta, seguint una tendència que s’ha escampat com una taca d’oli al continent europeu.

En aquest segon cas, s’espera que hi hagi candidats de grupuscles fins ara gairebé desconeguts, com el National Party, o alguns independents esdevinguts líders locals en zones on darrerament hi ha hagut molta tensió i protestes violentes contra la intenció del govern d’instal·lar-hi centres d’acollida d’immigrants i de demandants d’asil, com al barri dublinès de Coolock, una zona on l’estiu passat la temperatura va pujar de valent després que una antiga fàbrica de pintures del barri hagués estat designada com a centre d’acollida.

D’altra banda, gairebé tothom preveia una convocatòria electoral imminent -els comicis seran el 29 de novembre vinent- i és per això que el gros dels candidats ja havia engegat la maquinària, com hom ha pogut veure el primer dia de campanya, el vuit de novembre, quan ja al matí hi havia cartells penjats als fanals, com els de la candidata independent Clare Daly que, paradoxalment, a les darreres eleccions europees, va criticar la pràctica d’embrutar els carrers amb cartells electorals.

De fet, el dels cartells electorals és un debat molt vell i és que en plena era digital, n’hi ha que ho veuen com una despesa innecessària que enlletgeix els carrers. A més, hi ha una lluita ferotge pels millors fanals i qui no corre, vola, malgrat que arribar primer no necessàriament vol dir que el cartell romandrà al mateix lloc durant tota la campanya electoral i és que hi ha molta guerra bruta, com qui retira el cartell d’un rival i el torna a penjar més de set dies després de les eleccions, atès que això pot suposar una multa de 150 euros per cartell, tot i que l’administració sol fer els ulls grossos.

Pel que fa a l’aspecte polític, un dels temes més candents durant la campanya serà, sens dubte, el de l’habitatge, que és un dels punts més negres de l’obra de govern puix que la situació ha anat de mal en pitjor, com ho il·lustra la dada de gent sense llar, que ja supera les catorze mil persones i que no para d’augmentar, malgrat que el govern va presentant plans d’habitatge amb uns números molt bonics sobre el paper, però que no acaben de materialitzar-se sobre el terreny.