A partir del vuit de maig, els carrers de la República van emplenar-se de cartells electorals, que sortien com bolets per tot arreu, i és que un mes després, el set de juny, els irlandesos tenien doble ració d’urnes: una per a les eleccions locals i una altra per a les europees; de fet, a la ciutat de Limerick, n’hi havia tres, puix que també s’elegia el batlle de manera directa, tota una novetat que podria estendre’s cap a altres ciutats.

I ara, un cop passada una setmana i amb totes les cadires repartides, a la mitjanit entre divendres i dissabte als carrers ja no s’hauria de veure cap cartell, si més no en cas que es vulgui complir amb la normativa vigent, que diu que set dies després dels comicis ja haurien d’haver estat retirats, altrament, els infractors, és a dir, els candidats que hi posin la cara o el nom, s’enfronten a una multa de 150 euros per cartell, tot i que les administracions locals, que són les encarregades d’imposar les multes, acostumen a fer els ulls grossos.

Tanmateix, si bé durant els dies immediatament posteriors a les eleccions tots els fanals romanien engalanats com si la campanya electoral no hagués acabat, de mica en mica han anat desapareixent, sobretot els dels candidats dels partits majoritaris, que tenen una estructura al darrere i que han enviat brigades a despenjar els seus cartells. A més, despenjar-los és molt més fàcil que penjar-los perquè només s’ha de tallar la brida que els sosté, essent un pal llarg amb unes tisores a la punta l’eina més habitual per a dur a terme aquesta tasca.

I els que encara romanen penjats passats els set dies? Doncs són principalment els dels candidats independents més amateurs, sobretot els que han provat sort per primera vegada i que només han comptat amb l’ajuda de familiars i amics, a banda que en cas que no hagin obtingut un bon resultat, encara costa més d’anar a retirar-los.

També hi ha els cartells de candidats de partits majoritaris que no han estat vistos per les seves brigades i en aquest cas, es demana als ciutadans que els ho facin saber via xarxes socials indicant-los-en la ubicació exacta.

El cas més extrem és el dels cartells que encara romanen penjats fruit de la fortíssima rivalitat, amb l’agreujant d’acarnissament i de voler fer mal, entre alguns candidats, que durant la campanya despengen cartells dels contrincants a fi que el missatge, la cara o el nom del candidat no arribin als electors, i una setmana després de les eleccions, els tornen a penjar perquè al rival li pugui caure una multa.