El govern irlandès ha anunciat que dimarts vinent reconeixerà Palestina com a Estat independent i òbviament, això no ha agradat gens a Israel, que ha engegat la bateria de mesures diplomàtiques tan habitual en aquesta mena de greus desavinences entre països amb accions com allò de cridar l’ambaixador de l’altre país a consultes, emetre advertències -o amenaces- diverses, com expulsió mútua de diplomàtics, acusacions de premiar el terrorisme o emetre un vídeo a les xarxes socials on es pot veure l’atac de Hamas del set d’octubre barrejat amb imatges de dansa irlandesa.

Diferències geopolítiques a banda, en cas que Israel decidís de trencar relacions amb Irlanda i tancar la seva delegació diplomàtica a Dublin, això suposaria deixar vacant l’edifici on d’ençà del 2019 hi ha l’ambaixada israeliana, al número 23 de Shelbourne Road, a l'exclusiu barri de Ballsbridge (Dublin 4), que és on hi ha el gros de les ambaixades.

Si fos així, seria un nou capítol de la rocambolesca i molesta presència israeliana a la capital irlandesa, que durant molts anys va causar problemes a la seva antiga ubicació, situada a la Carrisbrook House; aquest edifici, a Pembroke Road, a uns dos-cents metres de l’ambaixada actual, té vuit plantes, però només n'hi havia una de llogada, la cinquena, i és que l'únic llogater era l'ambaixada d'Israel.

Els darrers veïns que va tenir l’antiga delegació van ser els treballadors de la companyia de fons d'inversió AIB Fund Managers, que van abandonar l'edifici aprofitant una clàusula inclosa al contracte de lloguer que els ho permetia adduint temors en seguretat internacional. Així doncs, durant molt de temps els israelians foren els únics ocupants de l’immoble i la cerca desesperada de llogaters per part de l'IDA -l’agència irlandesa que cerca i assessora inversors estrangers que volen establir-se a l’illa- no va reeixir, tothom declinava l’oferta.

A banda del fet que hi hagués l'ambaixada d’Israel, amb un contracte de trenta anys signat el 1995, el temps que feia que l’havien construït -final dels anys seixanta-, l'estat de conservació i la configuració no el feien un lloc gaire atractiu per a instal·lar-s'hi, malgrat que la zona és una de les més cercades de la capital irlandesa i disposa d'un aparcament privat amb seixanta-quatre places, un bé molt valorat.

La solució més lògica hauria estat el trasllat de la delegació diplomàtica a un altre lloc, però tot i les temptatives de l'IDA durant molts anys, amb diverses rondes de negociació, els israelians van dir que no es mourien de la Carrisbrook House i així ho van demostrar clarament el 2015  quan tenien la possibilitat de trencar el contracte de lloguer sense ser penalitzats; tanmateix, el 2019 van traslladar-se i tothom va respirar alleujat, malgrat que de l’edifici no se n’ha tret cap benefici, serà enderrocat aviat i al seu lloc se’n construirà un de nou, de deu plantes.

Amb tot, de l’estira-i-arronsa entre els israelians i l’IDA la víctima principal fou el contribuent irlandès puix que el 85% de l'espai restant que no ocupava ningú l'havia de pagar l'IDA, que havia signat un contracte de lloguer de seixanta-cinc anys amb el propietari. Durant set anys, del 2008 fins al 2015, la broma va costar un milió d'euros anuals i al final, l'IDA, en lloc de continuar pagant fins a la fi del contracte, encara dinou anys més amb un cost total de 22,5 milions d'euros, va decidir d'exercir la clàusula de trencament, això sí, pagant una penalització de 9,4 milions d'euros.