Atemptats de Dublin i Monaghan, 50 anys d’impunitat

Avui fa cinquanta anys dels fets coneguts com els Atemptats de Dublin i Monaghan, que van tenir un tràgic balanç de trenta-tres víctimes mortals -o trenta-quatre si es compta el fill d'una dona en avançat estat de gestació- i desenes de ferits de resultes de l’esclat de quatre bombes, gairebé de manera simultània, en tres indrets diferents del centre de Dublin i a Monaghan, un border county, és a dir, que té frontera amb el Nord. Per ara, tot i que jan han passat cinquanta anys, els fets romanen impunes.
Les tres bombes de Dublin van esclatar amb només quatre minuts de diferència: la primera, a les 17h28 a la confluència entre els carrers Parnell i Marlborough, provocant deu morts; la segona, dos minuts més tard, a les 17h30, a la cruïlla entre els carrers Lower Gardiner i Talbot, causant catorze víctimes mortals; la tercera va esclatar dos minuts després de la segona, a les 17h32, a South Leinster Street, causant dos morts; finalment, a les 18h58 va esclatar la darrera bomba, en aquest cas a Monaghan, amb set víctimes mortals.
Els atemptats van deixar en estat de xoc tot el país i és que la violència sectària era una cosa que el gros dels irlandesos associava amb Irlanda del Nord, essent aquesta cadena d'atemptats el capítol més mortífer de la història del conflicte. L'Ulster Volunteer Force (UVF) va ser acusada de l'atemptat, i així ho va reconèixer la mateixa organització l'any 1993, però el que va causar més malestar va ser la sospita del govern irlandès que alguns dels responsables eren agents britànics i que les forces de seguretat del Regne Unit tenien coneixement de l'acció abans que tingués lloc.
D’altra banda, els membres de Justice for the Forgotten, organització que aplega els familiars de les víctimes, han demanat al govern britànic de tenir accés als informes secrets que podrien confirmar la col·lusió de la intel·ligència britànica amb els fets i així depurar responsabilitats, malgrat que, per ara, la resposta de Londres sempre ha estat negativa.
El govern irlandès també ho ha demanat en diverses ocasions, tot i que les més de tres-centes persones ferides en l'acció terrorista no han rebut cap ajuda de l'administració per mirar de superar les seqüeles físiques i psíquiques dels atemptats.